Sebastià Portell (Ses Salines, 1992), és autor de novel·les com 'Ariel i els cossos' (2019) o 'El dia que va morir David Bowie (2016), i curador de l'antologia de poesia LGBTQ catalana, 'Amor sense casa', entre d'altres. Actualment, al Teatre La Gleva de Barcelona s'hi està representant 'Transbord', un dels textos teatrals que ha publicat.

D'on sorgeix la idea d'escriure 'Transbord'?

L'escriptura de transbord és molt fortuïta i afortunada. Va néixer per un encàrrec de Produccions de Ferro, pel Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Però tot i que no guanyes el torneig, l'obra se'n va endur un gran premi quan Assun Planas, directora de
Malvasia Produccions s'hi va fixar i em va proposar dur-la a escena en un format extens.

La gènesi, però, de l'obra en si neix de les lectures, del neguit i les investigacions que feia a finals del 2018 quan estudiava el màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona. Jo m'especialitzava en teories de gènere i teoria feminista, i va ser quan vaig constatar un seguit d'incomoditats corporals que necessitava passar a la pàgina i convertir-les en paraules. Des d'aquí i la lectura d'un dels llibres que se citen a 'Transbord', 'Testo Yonqui' de Paul B. Preciado, vaig decidir escriure sobre la transsexualitat i aquells cossos que no encaixen amb allò que s'havien previst que fossin.

Per tant, si parties de les teves lectures i també de les teves incomoditats, creus que és un text amb una finalitat que va més enllà de ser representada?

Jo sempre dic que escric sobre el que no entenc, i en aquell moment jo no entenia per què en la societat que vivim, només ens permetem dues caselles on poder triar: si som homes, si som dones; si som blancs, si som negres; si som heteros, si som homos... I vaig pensar que això era un fil d'on estirar.

El meu text vol ser una exploració o una possible resposta a aquest neguit, i a partir d'aquí contagiar aquestes preguntes i preocupació a molta gent, sobretot aquells que compten amb certs privilegis, que no se les ha fet. Aquest és l'objectiu: a través d'un text que vol ser bell, original, plaent de ser llegit i interpretat, crear neguit, debat i moure una conversa que crec que és urgent que tinguem.

Idò si a 'Transbord' has volgut crear debat i moure una conversa, si ens referim a la teva obra en general, penses que sols tractar temes que son més necessari a parlar o reivindicar? O no t'encaselles en cap gènere concret?

Jo pens que els temes sobre els que escric és necessari escriure, però també hi ha molts de temes sobre els quals també és necessari escriure i jo no toc. No parl en nom de ningú, no parl en nom de cap col·lectivitat, ni pretenc establir una agenda per la societat i que de sobte només es parli d'aquell tema. Però sí que son temes que a mi em lleven la son i m'obliguen a fer una aturada, dir a veure com ho encaram i de quina manera hi donam resposta com a societat, com a cultura i com a individus.

En aquest sentit no m'agrada gens encasellar-me. He tocat molts temes amb la meva obra i esper haver-ho fet cada vegada de manera diferent; i pens continuar fent-ho així.

Teatre Principal de Palma / Elena Rotger.

I ara ja parlant de l'obra en format físic, aquesta es representarà a Barcelona unes setmanes més, però realment ja fa dos anys que es va estrenar, el 2018. Com ha estat la rebuda d'aquesta, als escenaris?

La trajectòria d'aquesta obra no podria haver estat més feliç i una sorpresa més gran per a mi. Va començar, com he dit, per un certamen que aparentment havia de tenir una durada determinada i prou, i ha acabat sent un viatge de tres anys i mig que pràcticament -excepte en època covid- no s'ha deixat de representar.

Ha anat a sales d'arreu dels Països Catalans, on ha tengut una molt bona rebuda de públic i molt bona rebuda crítica. És una obra que va ser publicada el 2018 per Llenoard Muntaner, però que ara acaba d'aparèixer traduïda a l'espanyol, per l'editorial Egales, i ja estan en marxa traduccions a l'italià, el francès i l'anglès. Tot això jo no ho pensava quan escrivia per un concurs, i per això no parl tant de la meva obra sinó de fins a quin punt aquestes qüestions, el gènere i el binarisme, preocupen i son vives en el nostre debat social.

Ara ens has avançat alguna novetat sobre el futur de l'obra, però com t'agradaria que evolucionés aquesta?

El camí que m'agradaria que seguís és que faci camí per si mateixa, que arribi a mans de lectors, intèrprets, directors d'allà on sigui i que continuï la seva vida sense que jo hagi de fer res. Que és el que ha passat des de finals de 2018 pràcticament.

A mi una cosa que em fa molt feliç d'escriure teatre és que un llibre, un text, pren vida pròpia gràcies a la generositat d'altres persones. Això ha passat fins ara i continuarà passant, perquè sé qui hi ha altres projectes de representació d'aquesta obra a altres idiomes, i això m'encanta perquè em transcendeix a mi totalment i es converteix en allò que ha de ser: un text viu, representat, llegit... i, sobretot, un text que, per mi, pot fer la vida més fàcil de moltes persones.

I si ens referim al tema trans?

La manera en què la societat de l'Estat espanyol tracta el fet trans crec que hauria de canviar i avançar, en el sentit que el darrer escrit de la 'llei trans' no és satisfactòri per les persones trans emigrades, o les no binàries, per exemple, i això és un problema. Per això dic que no ens hem de relaxar en els avenços legals que es vagin fent perquè estaríem traint-mos a nosaltres mateixos com a col·lectiu de cossos marcats, de persones que no encaixam en el cis hetero patriarcat. Crec que textos com 'Transbord' en contextos com son el català, el de l'Estat espanyol o el d'altres països poden incidir en aquest debat i poden convidar a no conformar-mos.