cielo claro
  • Màx: 22.05°
  • Mín: 13.08°
22°

Palma i Barcelona reten homenatge a Gabriel Alomar en el 80è aniversari de la seva mort

190569
Gabriel Alomar, per Ramon Casas (MNAC)

L’Institut Sobiranies, la Fundació Darder Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar commemoraran el 80è aniversari de la mort de Gabriel Alomar (1873-1941) amb unes jornades a Barcelona, els dies 16, 17 i 18 de novembre, i a Palma, el 22, 23 i 24 de novembre. La iniciativa compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Palma.

La influència de l’obra literària, teòrica i periodística del mallorquí, figura clau de la vida cultural i política del primer terç del segle XX en les terres de parla catalana, és decisiva en l’origen i formulació dels principis del catalanisme republicà, popular i d’esquerres. Des de la reivindicació del seu llegat, arraconat primer pels noucentistes i més tard pel catalanisme conservador, les jornades també volen esdevenir un espai de trobada entre les diferents tradicions i formacions d'esquerres que tenen avui la figura d'Alomar com a referència, en un moment on el seu pensament pot esdevenir clau per reflexionar sobre el seu futur. Així com, també, un espai de diàleg sobre el passat, present i futur dels ponts entre les terres de parla catalana.

Un ampli ventall d’experts aprofundiran en la figura de l’intel·lectual, com el geògraf Oriol Nel·lo, l’historiador Jordi Serrano, l’eurodiputada Alícia Homs, la professora i crítica literària Pilar Arnau o el politòleg Jordi Muñoz. A més, es comptarà amb una primera inauguració institucional per part de l’Ajuntament de Palma i de l’Ajuntament de Barcelona a càrrec de Llorenç Carrió i Jordi Rabassa. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Govern, Francina Armengol, tancaran el pròxim 24 de novembre a Palma, en un acte moderat per l’historiador Xavier Domènech.

Amb un peu a Mallorca i l’altre a Catalunya

Alomar, modernista militant i agitador cultural, va viure amb un peu a Mallorca i l’altre a Catalunya, jugant un paper clau en el desenvolupament de les avantguardes artístiques i literàries del conjunt del sud d’Europa. La seva estreta relació amb els cercles polítics i culturals de Barcelona va tenir el seu punt àlgid el 1904 amb el seu discurs 'El futurisme', pronunciat a l’Ateneu Barcelonès, amb el qual se situaria a l’avantguarda del pensament estètic d’aquells anys.

Als marges de la història i del cànon literari

Acabada la guerra, Alomar es va quedar a viure al Caire, on realitzaria gestions per a acollir refugiats i intentaria portar-hi la seva família. En els darrers dos anys de la seva vida, treballa de professor i de periodista per a Le Journal d’Égypte, i mor el 1941 a la capital egípcia, on va ser enterrat. El silenci imposat per la dictadura franquista va condemnar també la memòria i l’obra d’Alomar a l’oblit. Però, a partir dels anys setanta, la seva figura va començar a ser reivindicada des del mallorquinisme cultural i des de les esquerres polítiques.

Alomar forma part d’aquells poetes que han patit un injust menysteniment per part del nostre cànon literari majoritari i la nostra historiografia. Aquestes jornades divulgaran el seu pensament territorial i urbà, les seves aportacions en el camp literari i el de les avantguardes artístiques i el paper clau que va jugar en la definició del republicanisme, el mallorquinisme polític i el catalanisme.

Tota la informació i inscripcions a sobiranies.cat/gabrielalomar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 2 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente