L'assagista i dramaturg Alfonso Sastre ha mort aquest divendres als 95 anys d'edat a Hondarribia (Euskal Herria) on ha residit aquests darrers anys.

Alfonso Sastre Salvador (Madrid, 20 de febrer de 1926 – Hondarribia, 17 de setembre de 2021) era dramaturg, assagista, guionista i polític, un dels principals exponents de l'anomenada Generació dels cinquanta o del mig segle a l'Estat espanyol. El conjunt de la seva obra es caracteritza per una forta càrrega social, amb constants com ara l'explotació de l'home, la lluita de classes o el concepte de llibertat. Entre les seves obres més destacades hi ha Escuadra hacia la muerte (1953), La mordaza (1954), La taberna fantástica (1966) i Tragedia fantástica de la gitana Celestina (1984). L'any 2003 va rebre el Premi Max d'Honor.

L'impacte que va tenir en ell la Guerra d'Espanya va quedar reflectit en la seva abundant obra, com mostren les seves referències a la fam i al terror causat pels bombardeigs. Després de començar la carrera d'enginyeria, la va canviar aviat pel teatre. El 1945 va fundar, amb alguns amics, el grup Arte Nuevo, que es proposava renovar l'escena teatral espanyola. Més tard va estudiar Filosofia i Lletres, carrera que va començar a Madrid i de la qual es va llicenciar a Múrcia.

El 1950 va redactar el Manifest del Teatre d'Agitació Social (TAS), publicat a la revista La Hora, i inicia una sèrie de polèmiques en periòdics, llibres i col·loquis en defensa de la transformació activa de la societat mitjançant el teatre. Aquestes proclames varen ser frenades reiteradament per la censura franquista, que va esporgar de seguida els seus textos i va censurar diverses obres seves en cartell.

Hom pot apreciar en la seva obra les influències ideològiques de Karl Marx, Jean-Paul Sartre i Bertolt Brecht, essent l'estructura teatral del dramaturg alemany paral·lela a la pretesa per Sastre.

La seva trajectòria personal es va caracteritzar pel seu compromís polític i social i la denúncia del règim franquista. El 2009 va encapçalar la llista d'Iniciativa Internacionalista a les eleccions al Parlament Europeu.

Sastre es va casar el 1955 amb l'escriptora i revolucionària catalanobasca Eva Forest.

Trajectòria política

No es pot traçar la figura d'Alfonso Sastre limitant-se a la seva obra dramàtica i literària. La seva altra cara, indivisible com l'anvers i el revers d'una mà, la constitueix la seva incansable activitat política.

Durant el franquisme, Sastre va militar el Partit Comunista d'Espanya, que abandonaria a principis de la dècada dels 70 pel seu deriva reformista. En 1956 va ser empresonat per la seva participació en les protestes universitàries contra la dictadura. Durant els últims anys de la dictadura, Eva Forest va ser detinguda el 16 de setembre de 1974 per la seva presumpta implicació en l'atemptat del carrer Correo, que va deixar dotze morts. Després de ser empresonada, Sastre es va presentar en el jutjat, sent empresonat i processament. Va passar vuit mesos i mig a la presó abans de ser posat en llibertat provisional, i finalment la causa va ser sobreseguda. En 1975 es va establir a Bordeus, on va romandre any i mig, abans de ser expulsat per les autoritats franceses.

Després de la posada en llibertat d'Eva, que va romandre a la presó preventiva tres anys, fins que va ser excarcerada al juny de 1977 i definitivament exonerada gràcies a la Llei d'Amnistia d'aquest any, el matrimoni es va instal·lar a Hondarribia, on la família ha viscut des de llavors. Des del seu establiment a Euskal Herria, l'activitat política d'Alfonso i Eva es va desenvolupar en el marc de l'esquerra abertzale, no sense sobresalts, com la detenció que van sofrir en 1980 acusats de donar refugi a un comando d'ETA.

Esquerra abertzale

Sastre es va implicar a fons en l'esquerra abertzale, fins al punt que en les eleccions al Parlament Europeu de 1994 va ser candidat per Herri Batasuna, promotor i candidat d'Euskal Herritarrok (EH) per a les eleccions al Parlament de Gasteiz per Guipúscoa en 1998, i el 1999 ho va ser per a les eleccions al Parlament Europeu. També va ser un dels signants de suport a una iniciativa a favor dels drets dels presos bascos el 2000 i autor en 2002, juntament amb Eva, d'un document contra la il·legalització de Batasuna.
Igualment va ser promotor de la candidatura Herritarren Zerrenda (anul·lada pels tribunals espanyols) per a les eleccions al Parlament Europeu de 2004. En 2008 va ser candidat per ANV en les eleccions generals al Senat, candidatura que igualment va anul·lar el Tribunal Suprem. Finalment, en les eleccions al Parlament Europeu de 2009 va ser cap de llista de la candidatura Iniciativa Internacionalista.