Tot i compartir llinatge i poble d’origen, el que uneix na Catalina Mas i en Pau Mas no és altra cosa que l’amor per la festa dels cossiers de Montuïri. De fet, dimarts passat en parlar d’aquest esdeveniment que categoritzen com a 'màgic', només els separava el vidre de l’estudi d’Ona Mediterrània. Un davant la taula de so com a tècnic i alhora integrant de la colla de xeremiers, i l’altra a l’estudi com a historiadora de l’Art i conservadora de patrimoni, varen parlar de la sensació de goig que viuen els montuïrers cada vegada que escolten picarols o oloren una fulla d’alfabeguera.
Els cossiers són «l’exponent màxim de festa» a Montuïri, que és «l’únic poble on s’ha celebrat de manera ininterrompuda des del 1750, com a mínim», explica Catalina Mas. Encara que l’origen concret és incert, se sap que aquesta dansa es remunta al segle XIII, quan segurament formava part d’un ritual pagà per afavorir la fertilitat de la terra. Tanmateix, amb el temps s’ha anat cristianitzant i està directament vinculat a la festa del Corpus. Els canvis, però, no només es redueixen a la seva intenció religiosa, sinó també a la indumentària, les caretes dels ballarins i el paper del dimoni: «antigament era un personatge burlesc, però avui en dia fa més por que gràcia», assegura. A més, amb la massificació que s’ha pogut apreciar aquests últims anys els dies 15, 24 i 25 d’agost, el dimoni «posa límits perquè els cossiers puguin fer el recorregut de forma més adequada possible», tal com detalla en Pau Mas.
De cara al futur pròxim i vists els espectadors dels darrers anys, preveuen una involuntària obertura de la festa de cara al sector turístic, fet que consideren enriquidor. Per això, però, remarquen la necessitat de fer pedagogia d’aquesta festivitat per tal que s’entengui i tothom pugui gaudir de la seva essència. Per acabar, Catalina Mas assenyala que «Els dies que ballen els cossiers són els dies quan la gent de Montuïri se sent més de Montuïri que mai. I aquest sentit identitari de formar part d’una cosa tan màgica és allò que fa que no ho puguis amollar».
Podeu escoltar l’entrevista completa aquí:
