Antònia Font ha anunciat el seu retorn. El 2022 publicaran un nou disc i faran tres concerts un al Primavera Sound, l’11 de juny, un altre a Inca, el 18 de juny i un altre al palau Sant Jordi de Barcelona, el 15 d’octubre. El 2023 faran una desena de concerts més.

Parlam amb Joan Miquel Oliver del retorn tan esperat d’Antònia Font i de la seva carrera en solitari.

Fa vuit anys que esperava fer aquesta entrevista, i ara no sé per on he de començar...

Sol passar

Podem començar pel concepte ‘Alegria’, que és el lema que vareu fer servir per anunciar el retorn d'Antònia Font i que és ben necessària en els temps que vivim...

Si, això ha estat una mica casualitat, de fet jo tenc la sensació que hem retardat el retorn, a partir que vàrem decidir ajuntar-nos, fins que es faran els concerts, ho hem retardat per aquest motiu, per mirar a veure si les condicions de Covid siguin les òptimes per poder fer el concert com toca, que esperem que d’aquí a un any ho siguin.

Hi ha hagut qualque dia, durant aquests vuit anys, que no hagis rebut un missatge o hagis fet una entrevista en que t'hagin demanat pel retorn d'Antònia Font?

Entrevistes n’he fetes moltes perquè he publicat quatre discs i no sé si un o dos llibres d’ençà de la dissolució del grup, i jo no record cap entrevista que no m’ho demanassin.

Sentiu vertigen?

Una mica si, però clar, el què passa és que Antònia Font ve envoltat d’una espècie de mitologia i nosaltres hem de fer un esforç per no participar d’aquesta mitologia. Perquè clar, hem de fer un disc i hem de fer concerts, i si nosaltres mateixos ens mitificam, llavors es torna tot més difícil.

Formau part de l’univers simbòlic de molta gent, jo mateix t’he comentat alguna vegada que he usat lletres de les vostres cançons, sempre amb fins legítims, clar...

Jo que fa un parell d’anys que utilitz Instagram, me n'adon que hi ha molta gent que en el seu perfil hi té una frase d’Antònia Font. Se veu que a força de picar pedra hem acabat calant dins la cultura.

Heu anunciat que fareu una dotzena de concerts més o manco, dels quals n’hi ha tres de concretats pel 2022, i la resta sembla que es programarien durant el 2023. I després pareix que la idea és aturar. Com està planificat aquest retorn?

La idea és aquesta. Ens va costar molt posar-nos d’acord. Perquè nosaltres mateixos dèiem, Antònia Font torna, però amb quines condicions? I és clar, cadascú va estirar un poc cap a allò que ell volia. Per exemple, en Pau era més partidari de només fer un parell de concerts, jo era més partidari de fer un disc, però fer-lo, suposa una implicació professional i d’agenda molt forta i tots tenim la nostra vida muntada i resulta complicat. Per tant, l'opció a la que vàrem arribar va ser la de fer un disc, no fer aquestes gires de cinquanta o seixanta concerts en un any. No fer això, sinó fer menys concerts amb aforaments més grans.

Fareu gira pels Països Catalans? I per l'estranger?

D’això no en tenim ni idea. Allà on es generi interès per Antònia Font, hi anirem, com hem fet sempre. Hem de dir que Antònia Font interessa a Catalunya i enlloc més. Tot el que ha fet Antònia Font fora ha estat molt anecdòtic. Sí, hem tocat a Madrid i cada vegada que hi hem anat hem omplit, però no te pots guanyar la vida fora de Catalunya, com a músic cantant en català.

De moment el que hi ha concretat són el concert del Primavera Sound, dia 11 de juny de 2022, el 18 de juny a Inca i també un altre al Palau Sant Jordi el 15 d’octubre. Aquestes són les tres dates confirmades i les tres dates que ara mateix ja s’estan venent entrades, com va la venda?

Són aforaments enormes. A Inca no sé si el permís està demanat per 18.000 persones. I nosaltres amb els primers quatre minuts ja vàrem vendre 4.000 entrades, el que passa és que això són dades confidencials de l'empresa de venda d'entrades, i no es pot dir encara fins on hem arribat.

18.000 persones? Serà el concert més gros fet a Mallorca...

Sí, supòs que dels més grossos.

Hem de pensar que Antònia Font no viurà només de nostàlgia

No. Hagués estat molt fàcil realment ajuntar-nos i fer un concert, no hagués fet falta ni assajar. Perquè la gent ens demana si ens ajuntam per doblers, i jo dic, si fos pels doblers no faria falta fer cap disc. El disc el feim per mantenir el nivell de dignitat d’Antònia Font que sempre hem defensat un repertori nou.

Com serà el nou disc?

L’altre dia vaig llegir una entrevista que li feren a n’en Jaume Manresa, i això és una cosa guapa, ens hem repartit les entrevistes, i me fa gràcia veure la visió diferent que té cadascú del grup, i en Jaume, pel que hem començat a fer i a xerrar, troba, i té raó, que és un disc que vol agafar l’essència d’Antònia Font.

Coneguen-te, segur que tens cançons, no per un disc, sinó per quatre o cinc.

Jo el que faig és escriure molt aviat, no tenc dins la gelera cançons fetes per quan les necessiti. Quan m’hi pos, m’hi pos i me surt. De fet l’altre dia me vaig fer un poc el ‘xulo’, vaig penjar a Instagram una imatge d'un quadern sense encetar, però es que no me faig por a mi mateix, ho he fet moltes vegades, només d’Antònia Font hi ha 125 cançons, més totes les que he fet per la meva carrera en solitari, que són cinc o sis discs també. Vull dir, ho he passat moltes vegades.

Ja t'ho vaig demanar fa temps, a una altra entrevista: ets un geni?

No, això no. No fa gaire me varen operar d’un extremer i vaig pensar, aquest sí que és un geni realment. Perquè jo no sabia a què anava i quan vaig sortir vaig dir: «si ho hagués sabut no hagués vengut. Aquest tio és un crac, té una puta forçada...» I vaig pensar, aquest tio té por abans de fer una operació d’aquestes? No, és un dentista, un cirurgià, se dedica a això, idò jo me dedic a fer cançons.

El petit precedent que hi ha del retorn d’Antònia Font, és el 17 de juny de 2018, el concert per la llibertat d’expressió i de suports a Valtònyc, al velòdrom de Palma. En realitat va ser una intervenció breu i he llegit que tots parlau del mateix, d’aquelles bones vibracions que hi va haver. Més enllà d’això, parlem de la llibertat d’expressió. Com avalues l’evolució de la llibertat d’expressió?

Jo record quan era petit, en els anys vuitanta, la gent deia el que li passava pels collons i ara, no. Jo mai m’hagués imaginat que per fer una cançó del rei fotessin la gent a la presó. És una cosa que si ens ho haguessin dit fa quinze anys hauríem pensat que era impossible. Perquè fa quinze anys no passava i la tendència és anar cap a una societat cada vegada més civilitzada, no cap a una societat més salvatge. I això de ficar algú a la presó per ficar-se amb el rei, és una cosa molt primitiva, molt salvatge, molt dogmàtica, molt injusta i molt venjativa, d’algú amb molta mala llet, algú molt dolent que ha volgut fotre la vida a un al·lot. És escandalós, anava a dir és una vergonya, però a mi no me’n fa gens, jo no hi particip de tot això. A vegades deim, «anam a pitjor», i jo pens «no, perdona, tu vas a pitjor». O quan deim «bé que criticam el turisme, però bé que en feim...», i jo dic: «no, perdona, jo no en faig de turisme»...

Jo tenc les idees clares, són molt bàsiques. La igualtat de tots els éssers humans que hi ha damunt el planeta Terra i la llibertat, però això de llibertat, gairebé no fa ni falta. Si tu dius que tots som iguals, tots tenim els mateixos drets. Si tu dius que el rei d’Espanya té els mateixos drets que tu, ja està, no fa falta que diguis res més. Jo sóc llicenciat en Filosofia tenim aquesta tendència a simplificar, però és vera que després de donar-li moltes voltes a tot això, si parteixes de que tots els éssers humans naixem amb igualtat de drets, aleshores la resta se soluciona sola.

Antònia Font, aquests anys, ha tengut fills, per dir-ho d’alguna manera. Alguns reconeguts i altres no. Quina mirada tens damunt el panorama musical illenc?

Sobretot és gent que ha escoltat Antònia Font de petit o gent que ha escoltat Antònia Font dels seus pares i ara fan grups de música i beuen una mica de tot això. En alguns és més evident, alguns ja han començat a fer el seu propi camí, i alguns altres només han agafat l’actitud de que tothom pot escriure, no hi ha cap norma a l‘hora de fer cançons, pots xerrar de qualsevol cosa, pots jugar amb el llenguatge i és una mica com va arribar Antònia Font. En aquell moment molts grups, tot i cantar en català, seguien l’estela de la música estrangera, era rock molt clàssic. I Antònia Font va rompre una mica, quan va sorgir va començar a utilitzar un llenguatge, realment molt català, és una cosa molt d’aquí. És una mica el sentit de l’humor que pugui utilitzar en Casasses, o el sentit de l’humor d’en Josep Pla mateix. És aquesta ironia, aquest dir les coses en una frase i no en una pàgina. Aquest sistema de sobreentesos, aquesta cosa de la cultura mallorquina. Utilitzar tot això és molt català no? I els grups que hi havia, tot i cantar en català, eren grups que escrivien sense utilitzar aquesta ironia. I ara sí que hi ha alguns grups que ho fan, m’imagín que en part pensant, si Antònia Font ho fa, nosaltres també podem.

Per cert, ets conscient que a aquests concerts nous, a banda de tots els que ja hi veníem, tendreu els fills de tota aquesta gent.

Sí, aquesta és una cosa molt guapa. Jo mateix que he passat per l’experiència de la paternitat he vist com els meus fills, poc a poc, en Joan que té 18 anys, jo me’n record que de molt petit ja va venir amb mi a un dels darrers concerts que férem al Teatre Principal. I clar, igual que jo, el públic també té els seus fills. I és guapo pensar que tots aquests nins que mai han vist Antònia Font en directe i que l'han escoltat a ca seva, ara puguin venir al concert.

Com afecta el retorn d’Antònia Font a la teva carrera en solitari?

Una de les condicions que vàrem xerrar per tornar a ajuntar Antònia Font era la de no rompre el que teníem cadascú pel seu compte. A mi, la veritat, és que me va molt bé, estic tocant molt i els discs funcionen molt bé, i ja te dic, me va molt bé i el fet de fer pocs concerts és, una mica, per no desbaratar. Encara que si m’haguessin dit de fer-ne cinquanta, jo, personalment, els hagués fet tranquil·lament. No m’hagués costat. El que passa és que Antònia Font està en un moment de fer concerts molt grossos, amb molt de públic, i clar, aquesta mena de concerts, per molt que siguis Antònia Font, dóna per fer-ne deu o dotze, no dóna per fer-ne molts més. Per tant, estic content i m’ho prenc bé. Encara que és un poc confús. En Joan Miquel en solitari, en Joan Miquel amb Antònia Font, però llavors les cançons d’Antònia Font les escriu ell però les canta en Pau... És una cosa que de vegades pot confondre un poquet, però no passa res.

Joan Miquel, per acabar, com va la teva vessant d'escriptor de llibres? Prepares alguna cosa?

Bé. Vaig fer Alexandra Shneider, que vaig passar molt de gust d’escriure’l i va anar molt bé. I la meva editora, n’Eugènia Broggi, de l’Altra Editorial, sempre m’insisteix i, de vegades, vaig a Barcelona i dinam i li explic els llibres que podria fer, i ella sempre me diu que el que jo vulgui. Li agrada tot, qualsevol proposta li va bé. I clar, això que a priori pot parèixer que fa les coses fàcils, però m’obri un poc massa.

Podries fer un llibre com el que feres amb en Miquel Riera...

Sí, això és una cosa que tenc pensada. Tenc molta amistat amb la capitana de la selecció espanyola de bàsquet, Laia Palau. És una crack i té unes idees molt avançades, a nivell d’ideologia, i seria molt guai. Ella té una furgoneta d’aquestes amb cuina i se'n và de viatge... és una tia així, molt especial. Sempre que ve a Mallorca ens veim, ve a concerts meus. I de fet quan mos vàrem conèixer ella s’acabava de llegir el llibre d’en Miquel Riera. I jo li vaig dir, Laia, hem de fer un llibre teu perquè hi ha molt de material amb aquesta al·lota, però bé, ja ho veurem.