Antoni Caimari Alomar (sa Pobla 1943-2021) ha mort aquest dissabte a 77 anys d'edat. Va ser creador de la Fundació Musical ACA (1985), compositor i Creador cultural. Va obrir les portes de la música contemporània a Mallorca des de 1980 a través de l'Encontre Internacional de Compositors. Autor de més de tres-centes obres de música per a piano i també electroacústica. Una obra feta des del cor, sense partitura i amb l'ànim trencador, tot seguint els seus dos grans referents Beethoven i Bach.

Caimari tenia com a una de les grans passions acostar la música clàssica i contemporània al poble. Per això, ja a la dècada dels 70 del segle XX, organitzà, amb l'OCB, audicions a sa Pobla. Aquesta passió el dugué a crear un segell discogràfic, UM (1979), amb el qual edità la seva primera obra compositiva -Obres per a piano-, amb l'acompanyament artístic de tres amics: Tano Pomar (Portada, anagrama i logotip); Antoni Gost (Poema) i una declaració de principis filosòfics i artístics de Caimari, escrit per Joan Antoni Alomar.

Amb el segell UM, edità des d'aleshores, més de 150 obres musicals entre vinils, cassets i CDs, que servien per donar veu en especial a la música contemporània (que aleshores eren els Encontres mateixos i més tard la Col·lecció Contemporanis); però també a compositors mallorquins (a través de la Nit Bielenca i els Simpòsium d'organistes) i la música popular; i també per crear espectacles multidisciplinaris com l'Entorn Natural o Gàbies.

La discografia d'Antoni Caimari és la següent: Obres per a Piano, Tendències (1979); Viatge a Albopàs (1990); CD-6, Caimari; Tendències i Anàlisis Breus (1992); CD-11 Música per a dotze poemes de Juan March Sencillo; CD-50, Música blanca (2000); CD-51 L'entorn natural, homenatge a la Trapa (2000); CD-73 Teix sóc de tots els cants de la meva terra (Col·lecció Contemporanis de la Mediterrània); CD-80 Clam. Homenatge als infants d'Àfrica; Gàbies-Viatge Immòbil (2006); obra al CD-69, música pianística balear (2002) i a El rastre d'Orfeu (2007).

Però l'obra principal d'Antoni Caimari, el seu tresor més preuat, era la Fundació Musical ACA, a través de la qual s'ha generat un llegat cultural de primer ordre a Mallorca, tant amb les instal·lacions de Búger, a Son Bielí, com el dipòsit documental i fonogràfic dipositat a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Des de la Fundació es va dedicar a crear un bon equip per promoure el coneixement de la música contemporània, amb els Encontres Internacionals de Compositors, que prepara ja la 42a edició ininterrompuda. I a partir d'aquí, les portes s'anaren obrint cap a l'acollida i edició d'obres d'autors de qualitat però sense cabuda en el mercat discogràfic d'aleshores.

A la dècada dels 90 varen prendre forma multitud d'expressions culturals com ara les Nits bielenques, per homenatjar compositors mallorquins (represes el 1992); el Simpòsium Internacional d'organistes i documentalistes musicals (1994); l'Aula poètica (1996) d'on sortirien el Solstici d'Estiu de joves poetes -1997- i la Veu de poeta... És la dècada del cicle de Músiques de Miró i del projecte Entorn Natural... A la primera dècada del segle XXI, el projecte s'anà ampliant cap a la construcció de cel·les per acollir artistes i creadors; d'una aula de gastronomia i de l'ampliació de les instal·lacions a sa Vacal-Espai verd.

Són innumerables els músics, compositors, artistes i poetes que han participat d'una manera o altra amb la Fundació Musical ACA, gràcies a la qual varen poder trobar-se a si mateixos i créixer com a artistes i persones a partir de les mateixes inquietuds. A més, un dels llegats d'Antoni Caimari és un valuós fons documental, fotogràfic, fonogràfic i bibliogràfic, a més d'una ingent partituroteca, que s'ha de manifestar com a una biblioteca-arxiu musical ACA-Parets, a Can Cirera Prim.

El passat 14 de novembre, dia del seu 77è aniversari, la Fundació el va homenatjar amb el XII Reconeixement 14 de novembre, dedicat a personalitats que han participat de forma decisiva amb la Fundació i amb els Encontres de Compositors -el segon més antic de l'Estat, amb 41 edicions. L'homenatge es va manifestar amb un llibre de 500 pàgines que fa un recorregut polièdric a la seva figura. Va ser el darrer, aquest, d'una llarga llista de reconeixements: Medalla d'Or del Consell de Mallorca (2005); el Premi Pare Colom de l'OCB d'Inca (2007); i Premi Francesc de Borja Moll, en el marc dels premis 31 de desembre de l'OCB (2008); l'Escut d'Or de sa Pobla (2009); i l'Escut d'Or de Búger (2012).

En aquest sentit, la figura de Caimari forma part de la història de la música. Així es constata amb les entrades al Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (Claudio Zulian, 1999); a la Gran Enciclopèdia de la Música (Xavier Carbonell, 2000); a Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (Joan Company, 2002), a més d'un llarg llistat d'articles dedicats a revistes musicals i culturals que es poden consultar al Llibre-homenatge editat el passat mes de novembre.

El Patronat lamenta profundament la pèrdua i envia les condolences més sentides a la família, amics i patrons. A aquestes condolences s'hi sumen les autoritats polítiques dels ajuntaments de sa Pobla, Búger, Palma, com també del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Alhora, el Patronat vol transmetre el compromís ferm en la preservació del llegat d'Antoni Caimari, ACA, i de la seva creació musical. Les principals activitats de la Fundació seguiran endavant, així com les portes de la Fundació romandran obertes als creadors i al món de la cultura.