algo de nubes
  • Màx: 20.11°
  • Mín: 13.93°
20°

Joan Riera: «'La memòria esclava' neix d'haver viscut la Transició a Mallorca, però tot és ficció»

Entrevista amb el periodista i escriptot, Jor Riera

Joan Riera, el conegut periodista que va desenvolupar la seva carrera entre Ultima Hora i Diari de Balears, ha publicat la seva primera novel·la titulada 'La memòria esclava', editada pel segell Balèria.

És una novel·la d'espionatge explicada a través de la mirada d'un advocat 'progre i revolucionari' durant la Transició a Mallorca.


D'on neix la novel·la 'La memòria esclava'?

Neix d'haver viscut l'inici de la Transició a Mallorca a la meva època d'estudiant i després tot el desenvolupament autonòmic primer com reporter i després com a directiu d'un diari. Però he fet una novel·la, amb personatges de ficció i històries inventades a partir d'una arrel real. No he cercat el 'què' d'aquesta època que va del 1976 al 2009, sinó el 'perquè' de com es desenvoluparen les coses. He intentat deixar a un costat el llenguatge purament periodístic. Per això està escrita en primera persona a partir d'un personatge central.

És una novel·la d'espionatge nascuda en una terra que, històricament, ha acollit molts espies i exespies...

Hi ha espionatge sí, concebut com una de les tres potes del poder: l'empresarial, el mediàtic i l'omnipresència de la mà invisible de l'Estat central a partir d'una branca dels seus serveis d'informació. Jo he col·locat aquest servei 'oficiós' dins l'àmbit de la manipulació i de moure fils polítics a l'ombra. Mallorca, efectivament, ha estat des de sempre refugi d'espies estrangers. Però la novel·la fuig d'això i es centra en un marc ben nostre, en la lluita pel poder i pel seu control. Furga en el perquè d'alguns dels grans escàndols que hem viscut en les darreres dècades. Naturalment, tot és invenció.

Què hi trobarà el lector a 'La memòria esclava'?

Molta mala consciència. La puresa, o suposada puresa, del 1976 acabarà embrutida per una doble corrupció: la moral i la material. No hi han ni bons ni dolents, just individus que pugnen per dur la realitat cap al seu solc. Sí que al final floreix un punt d'ètica i dignitat en alguns dels personatges, però només un punt.

És un ajust de comptes amb el període de la Transició?

En part, sí. Hem de desmitificar aquells anys setanta per entendre el present. Fou una època de renúncies, de por a la potència dels franquistes, que s'autoamnistiaren mantenint els seus privilegis. Som esclaus d'un passat que no es va poder resoldre com ho feren les democràcies europees després de la derrota de Hitler. I el passat no resolt, pesa i torna, feridor i obsessiu, quan els afers col·lectius resten sense cicatritzar en el temps i acaben pesant com una llosa generació rere generació.

Com valores aquells temps després d'haver-los viscut i després dels escàndols que s'han destapat relacionats amb personatges claus d'aquell període?

Els meus personatges són ficticis. Però ningú pot fugir del seu ahir. Com a reporter vaig investigar molts dels escàndols que sacsejaren les Balears en els anys noranta i primera dècada de l'actual segle. Vaig estar en primera línia en aquells anys tan intensos. Just vaig publicar el que podia provar. Però me quedaren molts de fantasmes volant sobre el meu cap: intuïcions i sospites que ara sí tenen cabuda en una narració ordenada i estructurada com a novel·la, cercant un 'perquè' més o menys comú a tant d'aparent desgavell polític. Un desgavell que, en realitat, he intentat que adquireixi una coherència demolidora. Esper haver-ho aconseguit.

Has insistit en que és un llibre de ficció, tot i que és fàcil fer alguns paral·lelismes amb alguns casos succeïts a Mallorca...

La vida en societat és un feix de coincidències. Clar que hi ha paral·lelismes amb alguns escàndols. Però el llibre cerca el rerefons, el perquè d'un caos rere l'altre. I si qualcú se sent al·ludit, just és fruit de l'atzar.

El passat 10 de desembre s'havia de fer la presentació del llibre, però s'hagué de suspendre per la pandèmia, teniu previst fer alguna presentació més endavant?

La intenció de l'editor, Guillem Rosselló, i meva, és fer-la després de festes. Però tal i com està el virus no es pot avançar res. La pandèmia ens ha esclavitzat el present.

Ara que ja no escrius professionalment, continues escrivint, és una passió?

M'empeny la necessitat de donar forma a la memòria de tantes dècades. Foren d'una intensitat que, dins la meva feina, arribaren a veure fregar la bogeria a polítics i altres persones del món del doblers i del poder.

Enyores les redaccions i el ritme frenètic del periodisme?

Això mai no s'oblida. Però arriba un instant en la vida en que el cos et demana descansar i el cap t'exigeix sistematitzar tantes vivències i cercar donar-li un sentit coherent a tant de renou mediàtic i tanta fúria política.

Aquest 'La memòria esclava' és el primer de més producció literària?

Qui sap! Una novel·la és una porta que te du a altres cambres interiors on apareixen més portes per obrir. Ja ho veurem. He intentat crear personatges de carn i ós, amb desenganys amorosos, manies, fermeses, fòbies, dignitat i obsessions. I sovint manejats com a titelles. Sí, crec que me queden altres portes per obrir.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluis Felipe Lorenzo, fa mes de 3 anys

Molt be explicat. L'unic dubte es que hi hagi transició. Sembla que estam a l'Edat Mitjana



Salut

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente