La Llibreria Catalana de Perpinyà ha recollit aquest dilluns al vespre el VII Premi Martí Gasull i Roig, un guardó obtengut per votació popular després de tres setmanes de votacions en què han participat més de 5.000 votants. Joana Serra, representant de la Llibreria Catalana de Perpinyà, ha rebut el premi de la mà del president Quim Torra.

La Llibreria Catalana de Perpinyà és una llibreria fundada a Perpinyà el 1986 i és l'única de la Catalunya del Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Fou fundada per l'activista cultural Joan Miquel Touron (Vinçà, 1959) a la plaça de Joan Payrà de la capital nord-catalana, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n'havia regentat una. El 2012 la llibreria fou traspassada a Joana Serra, (Perpinyà, 1985), activista cultural amb una forta vinculació amb Baó, on ha estat vicepresidenta de l'associació catalanista Aire Nou de Baó.

Els altres dos finalistes, l'organització independent Amical Wikimedia i l'associació de jugadors de videojocs Gaming.cat han rebut una litografia d'Antoni Tàpies com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana.

Teresa Casals, impulsora de la immersió lingüística

Una altra protagonista de la nit ha estat Teresa Casals, a qui el jurat, per unanimitat, ha decidit atorgar el Premi Especial. El jurat ha valorat la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca de defensa del model d'escola catalana, amb la metodologia d'immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen. Gràcies a la formació de mestres en llengua catalana i didàctica, va ser possible fer el pas de l'escola franquista a l'escola catalana i instaurar els programes d'immersió.

Casals, durant el seu discurs, s'ha definit com una enamorada del català, en concret, ha assegurat que «és un enamorament d'aquells que fa patir», perquè, afirma que «el català, una llengua d'abast mitjà és una llengua estructurada, moderna, que pot respondre a tots els registres però que té un estat que, no només no la defensa sinó que legisla per minimitzar-la». La guanyadora del Premi Especial ha acabat animant tothom a ser voluntaris per la llengua per a «defensar que el català sigui la llengua comuna i de cohesió social a casa nostra».

Òscar Escuder: «El català és una llengua minoritzada en el seu propi territori»

El president de l'ONG del català, Òscar Escuder, ha comparat l'emergència lingüística amb l'emergència climàtica: «tot i que el món no s'acabarà demà ens hem de posar immediatament a solucionar allò que produeix l'augment de la temperatura global de la terra. Doncs el mateix amb el català, o ens posem a fer polítiques i actituds efectives de veritat o això acabarà en desastre».

Escuder també ha recordat que el català no és una llengua minoritària ni petita sinó que és «una llengua minoritzada que en el seu propi territori és marginada, perseguida o sense ple reconeixement legal per imposició d'una llengua forana». Per això, ha demanat que «l'Estat hauria de fer del català llengua oficial de l'Estat espanyol, que no vol dir llengua oficial a tot l'Estat». Escuder ha conclòs que «no hi ha en tot el món democràtic cap llengua de la mida del català amb una desprotecció legal tan gran».

Per acabar, el president de la Plataforma per la Llengua ha recordat que les llengües no es moren perquè els nouvinguts no les aprenguin sinó perquè els parlants deixen de parlar-les. Per tant, els nouvinguts «l'aprendran o no en funció de si la troben necessària o no i això en bona mesura depèn de si els parlants la parlem o no. Nosaltres, doncs, parlem en català amb tothom, és la nostra eina d'inclusió i cohesió social».

President Torra: «No vull ser testimoni passiu de la residualització de la llengua, ens cal exigència i punt crític»

El president de la Generalitat ha intervengut en l'acte per agrair la tasca feta per Teresa Casals i també per la Llibreria Catalana de Perpinyà. Torra ha assegurat que ens trobem «en un moment crucial per la llengua i, que per això, cal recordar que com deia el mestre Fabra, si la llengua falla, falla tot». Segons Torra, «la llengua que ens agermana, que ens cohesiona i que posa les persones al centre, és aquella llengua que ens defineix plenament com a nació». Per acabar, el president ha volgut reivindicar la tasca feta per la Plataforma per la Llengua pel seu compromís amb la llengua catalana.

També el president Carles Puigdemont ha intervingut a l'acte, a través d'un vídeo, en què ha assegurat que «la manera de protegir una llengua és parlant-la».