Ara que es compleix un any de la mort d'Aina Moll, reproduïm un fragment d'un article que li va publicar l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2003, titulat 'Nous reptes per als nostres països: perspectives i estratègies de futur'. El text forma part de la selecció de textos que va fer Isidor Marí per al calendari 2020 de l'OCB, dedicat a Aina Moll.

Els reptes de futur

«El gran repte que com a nació hem d’afrontar avui és el mateix que afrontem des de 1714 ençà: el recobrament de l’autogovern que aleshores perdérem, i amb aquest recobrament el de la llengua com a principal signe d’identitat col·lectiva; i ho hem de fer lluitant, com sempre, contra els obstacles que ens hi oposen les greus limitacions derivades de la manca d’estat propi i del marc historicopolític en què ens movem.

Els reptes concrets d’avui són els mateixos amb què ens enfrontàvem als anys vuitanta. [...]

1r repte: La fragmentació territorial [...]

2n repte: La normalització lingüística, com a fonament de la cohesió interna de cada territori [...]

3r repte: La integració de nova gent vinguda de fora [...]

4t repte: Eliminar la incomprensió –o el desconeixement—del fet diferencial català dins i fora del territori, i la nostra incapacitat de fer-lo entendre [...]

Em limito a considerar la possible evolució de la nostra situació dins el marc del mapa polític actual, ja que les esperances que alguns havíem posat en un possible paper de l’Estat espanyol i dels Països Catalans en la configuració definitiva de la Unió Europea –com a estat plurilingüístic i plurinacional i com a comunitat lingüística i cultural, respectivament—s’han vist frustrades per la persistència, i fins i tot el reforçament, de la visió monolítica que els estats membres tenen de si mateixos i dels altres que formen la Unió.

Dins aquest marc, hi ha dues perspectives possibles, segons que continuem com fins ara o que ens replantegem a fons objectius i estratègies per intentar adaptar-nos a les exigències del moment present. [...]

L’alternativa és, doncs, un replantejament a fons de la qüestió, per tal d’establir objectius més ambiciosos i noves estratègies –encara que siguin arriscades—per a afrontar els mateixos reptes amb tàctiques i mètodes adequats al present».