algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.71°
17°

Sebastià Serra: «Si no hi ha Cultura no hi ha País»

S'acaba de presentar a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada el llibre titulat 'Identitats nacionals i nacionalismes a l'Estat espanyol a l'època contemporània'. Parlam amb Sebastià Serra que és el coordinador d’aquest llibre, que és el coordinador del volum, un recull de les ponències i comunicacions presentades en el Simposi Galeusca d’història, en la seva quarta edició.

- Que són aquests Simposis Galeusca?

- Ja fa cinc anys que ens vàrem començar a trobar una sèrie de gent que investigam i difonem temes de contemporaneïtat i també antecedents històrics i òbviament amb una certa perspectiva de futur des de Catalunya, d’Euskadi, de Galícia, també amb cada vegada més gent de les Illes Balears, País Valencià i algun navarrès. Posam en relleu estudis que es fan de temàtiques que ens afecten. Vàrem posar el nom de Galeusca per aquella iniciativa que hi va haver, no només de defensa de les llengües, sinó també d'institucions, d’estratègia fins i tot política que va sorgir els anys 20, es va interrompre brutalment amb la guerra del 36 i que després també, dins l’exili, es va continuar. Hi va haver intents de Galeusca a l’exili americà i també a alguna trobada europea. Hi havia hagut intents de tornar-se a trobar i de compartir experiències.

- El volum recull ponències, bàsicament de contingut històric, però també d’anàlisi polític...

- Sí, durant la trobada de Palma que es va fer fa dos anys, era una conjuntura molt concreta, al País Valencià hi havia una experiència important de govern nou, a Balears també, a Euskadi hi havia estat i continuava el nacionalisme en el poder, a Catalunya hi ha una història més coneguda i a Navarra també hi havia un primer govern que estava dins l’òrbita del nacionalisme, amb diversos suports. Llavors clar, era un moment d’espera i esperança, de veure possibles resultats i la part de darrera del llibre va un poc per aquí. Aquesta és la conjuntura en que es varen presentar les 36 aportacions dels territoris, moltes de Mallorca, algunes amb una perspectiva més d'anàlisi del passat, i algunes amb perspectiva del present.

- Són 36 aportacions, molt heterogènies en tots els sentits, quin fil conductor destacaries?

El fil conductor del Galeusca número quatre que es va celebrar a Palma era consolidar les realitats nacionals, fer-les visibles. El número cinc que es farà enguany a Gernika el fil conductor serà la memòria històrica, l’anterior, el número 3, a Galícia, havia estat les migracions i el primer i segon es varen fer amb més diversitat. Els tres primers varen ser més diversos, i els dos darrers han estat més monogràfics.

- Des de fa anys el terme 'nacionalisme' està en qüestió per parlar dels pobles que aspiren a la seva plena sobirania....

- Es vera que avui en dia parlam més de sobiranisme com a fet sociològic, però quan parlam de la base històrica, crec que no podem deixar de parlar de nacionalisme. És vera que hi ha termes que evolucionen, i aquest també.

- Ens podries fer un resum, un balanç, del pes dels nacionalismes perifèrics dins la història de l’estat espanyol?

- Hem nedat a contracorrent intentant sobreviure, però hem de tenir en compte que així com nosaltres feim algun congrés o alguna trobada, els altres estan tot el dia generant de tot. No tenim el pressupost ni de la FAES, ni dels ministeris, aleshores és nedar contracorrent.

- Tu que ho has estat tot dins el nacionalisme mallorquí, tot vull dir que has estat activista, estratega intel·lectual... tens una visió global. Quin pes té el nacionalisme-sobiranisme, mallorquí dins la història recent de Mallorca i de les Balears?

- Jo crec que hi va haver un moment molt important, que són les mobilitzacions i altres activitats que promovia l’Obra Cultural Balear. I això, llavors, va anar acompanyat per mobilitzacions de carrer, i per altra banda, anava acompanyat per un Estatut millor i sòlid i per altra banda, per la demanada d'un finançament autonòmic just. Aleshores sí que es va viure un moment fort. En aquest moment es varen assolir uns resultats polítics electorals extraordinaris. Ara això s’ha estancat una mica. No s’acaba d'aconseguir presència en el parlament europeu, ni en el parlament espanyol, i aquí, a vegades, la cosa trontolla un poc. Aleshores, jo crec que pes n’hi ha, més del que a vegades sembla, gent que s’ha mobilitzat i que té ganes de mobilitzar-se també, però estam a una situació, una mica dubtosa i amb institucions que no donen la força que haurien de donar, no tan sols les institucions polítiques, sinó també les de la societat civil, la Universitat, els col·legis professionals... Trontollam una mica.

- Prèviament a aquest moment, el nacionalisme era considerat a Mallorca com una idea d’una elit intel·lectual. Actualment, no fa falta encara més batalla intel·lectual?

- Jo crec que el tema és divers, evidentment, la part cultural i intel·lectual que pareix que s’havia deixat de banda els darrers anys, aquesta s’ha de potenciar de nou i s’ha de generar nou públic i s’han de generar nous creadors. I s’ha de procurar que tot el sector de la cultura, d’alguna manera giri en torn al País. Crec que el fet cultural i el fet intel·lectual ha de ser potenciat constantment i sempre, ara bé, llavors s’han de tocar tots els altres aspectes, quan el nacionalisme va créixer una mica políticament, en el Parlament, i a molts d’ajuntaments es feia molta feina des de l'oposició i des del poder amb totes les temàtiques que afecten els ciutadans.

Avui, jo no veig perquè deixar de banda allò cultural i intel·lectual sense recanvi. S’ha de combinar tot i crec que una persona que està a les institucions ho ha de veure tot, ara bé, si no hi ha Cultura no hi ha País.

- Respecte al procés que s’ha viscut a Catalunya, no sé si se n’ha abusat massa, però realment, el podem definir d'històric, no?

- I tant, de Catalunya, se n’han de destacar dos fets, dues entitats civils que tenen molta gent que hi col·labora i hi fa feina, molta gent que n'és sòcia, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana que això si que és un fet històric a dins d’Europa. Òmnium Cultural és la entitat que té més socis de tot Europa. Això és un fet molt destacable i que ha empès els polítics, moltes vegades, molt més enllà d’on volien anar i del que estaven disposats a vehicular. Malgrat tot, encara que parlam d’exili, de presó... malgrat tot hi ha una presència brutal de la societat.

- Com creu que acabarà?

- No estic molt segur, no fa massa era a un col·loqui amb el diputat valencià, Joan Valdoví, i ell deia: «independents no ho sereu, però d’autonomia millorarà i tal vegada la nostra». Ara, la mobilització és fonamental i mai havíem vist una mobilització igual, ni tampoc uns aparells de l'Estat tan durs, tan poc permeables i tan falsos i tan poc de fiar, es que avui en dia també hi ha un altre problema i és: de quines institucions ens podem fiar els ciutadans?

- Quin ha estat l’impacte del procés català a les Balears?

- Hi ha efectes positius i efectes negatius. Crec que la repressió sempre és negativa, el que passa és que també genera unes vacunes i també pot generar unes reaccions. Això és una realitat històrica i aquí, a determinades etapes no es generava tanta empenta social, com quan els enemics de la nostra llengua i cultura varen ser més agressius, llavors hi va haver més reacció, això també ho saben.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

--«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich(1917)


--«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per juan mas, fa mes de 4 anys

el problema no es que no haya cultura de pais
es que algunos politicos quieren una cultura de un pais desconocido que no es el nuestro. En Mallorca cultura de pais hay y mucha, pero esta cultura de nuestro pais a los politicos no les gusta.

Valoració:-4menosmas
Per Nazis Raus, fa mes de 4 anys

La teoria que expressa Balearium és exactament la de Hitler

Valoració:10menosmas
Per balearium, fa mes de 4 anys

Sin pancas tendremos un mejor pais.

Valoració:-3menosmas
Per Maria, fa mes de 4 anys

Serra, el que viatjava gratis total a Nova York acompanyant les corruptes Munar i Mulet! El que va donar suport al corrupte Jordi Pujol!

Valoració:-5menosmas
Per teresa, fa mes de 4 anys

Sense la cultura, la llengua, la literatura, la cultura popular, no hi ha país, en tenieu cap dubte? Sabeu perquè els espanyolistes s'entesten a dir que espanya és una nació? Perquè sense la nació(és a dir llengua,cultura,religió(malgrat no ens agradi, encara avui la religió comuna és important)) un país no té cap sentit d'existir...

Valoració:5menosmas
Per Vela, fa mes de 4 anys

Els forasters ja són prou incultes i paràsits ells. Arruix!

Valoració:5menosmas
Per M, fa mes de 4 anys

Clar! Per aquest motiu els pancastellanistes intenten per tots els mitjans destruir la nostra cultura: Per també destruir el nostre país.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente