Els propers dies 15 i 16 de març tendrà lloc a Pamplona la primera trobada de la Xarxa Interautonòmica de Memòria Històrica, una iniciativa proposada pel Govern de Navarra, a través de la direcció general de Pau, Convivència i Drets Humans, després de les trobades que han tengut lloc en diferents llocs de l’Estat amb responsables de polítiques públiques de memòria.
La trobada, que se celebrarà en el Palau de Navarra, té com a objectiu «posar en comú bones pràctiques i avançar, en la mesura del possible, en una coordinació de les polítiques impulsades per les diferents comunitats autònomes».
A l’acte, hi assistiran representants dels governs d'Astúries, Aragó, Andalusia, les Balears, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, País Basc, Extremadura, Cantàbria, la Rioja i Galícia.
El programa
Les jornades s'inauguraran el dijous amb una benvinguda de la consellera de Relacions Ciutadanes i Institucionals del Govern foral, Ana Ollo, després de la qual es procedirà a presentar els objectius i la dinàmica de treball de la xarxa. La jornada continuarà amb una presentació de les polítiques públiques de memòria històrica a Navarra a càrrec del director general de Pau, Convivència i Drets Humans, Álvaro Baraibar. La jornada conclourà amb una presentació de les principals línies d'actuació per part de cada Comunitat Autònoma. Finalment, la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, rebrà els representants de les diferents Comunitats.
La segona jornada començarà amb una taula rodona sobre exhumacions i Bancs d’ADN coordinada per la Direcció general de Pau, Convivència i Drets Humans i que comptarà amb la participació de l'empresa pública NASERTIC (que gestiona el Banc d’AND de Navarra). L'objectiu de la sessió de treball se centrarà a establir possibles línies de col·laboració.
La Xarxa Interautonòmica conclourà amb l'aprovació per part de les comunitats autònomes d'una Declaració Institucional de compromís amb el treball per la Memòria Històrica. Posteriorment, les persones assistents podran desplaçar-se fins a Saigots, una de les localitats per les quals transita la recentment presentada GR-225.
El Gobierno de España no té doblers per exhumar les restes de les víctimes del Franquisme i
que a la fí puguin descansar dignament, tot surt de donatius i de les butxaques dels familiars i crec que el Govern també ha anudat. En canvi, ha dotat a una partida dels Pressupostos Generals de l'Estat, per repatriar les restes dels militars de la División Azul, que van lluitar a bàndol dels nazis i ja ha tornat la primera remesa, en avions militars i amb honors.
Aquestes notícies no se dónen als diaris convencionals, però no per això son menys veridiques.