La Universitat de les Illes Balears investeix avui capvespre Maria del Mar Bonet doctora 'honoris causa', una distinció que emociona especialment la cantant mallorquina. Bonet ha assegurat en una entrevista amb Tomeu Martí al programa 'Sus Mallorca' que "és un honor" rebre aquest premi.
La cantautora diu que tota la vida ha fet feina -du més de 45 anys damunts els escenaris i 33 discos-, però que cantar sempre ha estat per a ella "una alegria". La cantant reconeix que la seva carrera ha passat "molt aviat", tot i que espera que encara li quedin "uns quants discos més".
A banda de per la seva trajectòria musical, Bonet rep la distinció per "la seva reivindicació de la llengua i la difusió de la cultura balear". En relació a aquest tema, la cantautora creu que "no es pot jugar de cap manera amb el català", referint-se a la política que ha duit a terme del govern de José Ramón Bauzá durant els darrers anys.
L'artista s'ha mostrat molt compromesa a nivell social en diverses entrevistes i favorable "a que tots els Països Catalans s'involucrin en el procés cap a la independència".
Aquest dijous migdia, Bonet ha sembrat un arbre en el campus de la UIB a Valldemossa, com és costum, abans de la cerimònia oficial que se celebrarà aquest dijous a les 19:30h. Maria del Mar Bonet ha triat una olivera per a ser recordada, com a símbol de la pau i de la mar Mediterrània.
L'acte d'aquest dijous capvespre a Palma consistirà en un concert al costat de la Coral Universitària, amb qui ha treballat en diferents ocasions.
Maria del Mar Bonet va néixer l'any 1947 a Palma. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. L'any 1967 va arribar a Barcelona, on va començar a cantar amb Els Setze Jutges. Aquell mateix any enregistra el seu primer disc, ja amb cançons populars de Menorca.El 1968 la censura del règim franquista li prohibeix cantar una de les seves cançons més conegudes: 'Què volen aquesta gent?'.
Des de llavors ha editat desenes de discos i ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1984), el 'Premi Gabriel Alomar i Villalonga' dels 'Premis 31 de desembre' de l'Obra Cultural Balear (1990) o la 'Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2010)'.
@Paula
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".