De Prada: "A la nova Espanya el bilingüisme hauria de ser bàsic"

Juan Manuel de Prada, aquest dijous a Palma. | Foto: Teresa Ayuga

TW
14

Escriptor, articulista i guanyador d'un Premi Planeta, Juan Manuel de Prada (Baracaldo, 1970), assegura haver recorregut tota la geografia espanyola per presentar el seu nou llibre, Morir bajo tu cielo (Espasa), menys Catalunya, perquè assegura que allà ningú el vol entrevistar.

Nova novel·la i extensa.
A mi sempre m'han agradat les novel·les llargues de Víctor Hugo, Dickens i Galdós. Sempre he pensat quan una novel·la si t'agrada no vols que s'acabi. Actualment existeix una resistència a les llargues, però això tampoc es tradueix en què les més extenses siguin les més venudes.

L'ha escrita ràpid?
Dos anys. D'escriptura poc més d'un any, però el procés de documentació va ser molt dur. Filipines és d'un lloc on no en sabem res. I d'una època, la de la Restauració i més de Filipines, que no s'ha escrit pràcticament res. La novel·la tracta la història del destacament de Baler que eren cinquanta soldats que es tancaren a una església i aguantaren durant un any després fins i tot de què el país deixés de ser d'Espanya. Un d'ells era de Petra, Jaime Caldentey. Eren gent molt humil i te n'adones que tot és oblit. És dramàtic, hauríem de tenir l'obligació de mantenir viva la figura dels nostres avantpassats.

El llibre és un homenatge a les persones que arriben allà on no ho fan els governs.
Això a la història dels segles XIX i XX era una constant, uns governants ineptes, irresponsables. I un poble sacrificat al camp de batalla i ara estem sacrificant-nos però en el camp econòmic.

Al segle XXI encara podem parlar de governs “ineptes”?
Sense cap mena de dubte. El problema és el sotmetiment de la política als doblers. Els governants actuals protegeixen els grans capitals del poble. Caldria recuperar el concepte de representativitat política, jo trio a un senyor no perquè requalifiqui terrenys, sinó perquè em representi políticament i el doto d'un poder que li permet enfrontar-se al poder econòmic i no a la inversa. Això ens evitaria molts problemes de corrupció.

Aquest és el discurs de Podem?
Sí, però ells hi afegeixen la lluita de classes que per mi és molt nociu. Jo plantenjo això des de la unió de tots els espanyols. Amb unes arrels culturals, morals, socials i religioses comunes, amb una diversitat. Crec en una Espanya que reconegui els diferents pobles que la integren, però tots tirem del mateix carro.

Hi ha algun partit que representi el que vostè proposa?
No. Podem reconeix el desig de revelar-nos sobre el poder dels doblers, però manté la dialèctica de la lluita de classes. Per primera vegada hi ha un partit que dona veu a aquestes necessitats, tot i que jo crec que de forma equivocada.

Un dels problemes actuals més importants per la indústria editorial i per vostè és el de la descàrrega il·legal de llibres per internet.
Em preocupa molt. Totes les feines tenen una funció social. L'escriptor escriu perquè el remuneren i si no ho fan deixarà d'escriure per la gent que no li paga. Això de forma natural s'haurà de rectificar perquè si no anirà al caos. Les legislacions nacionals són perants en aquesta matèria.

Li sembla greu per Espanya el procés sobiranista català?
Em sembla molt greu i si no es pren seriosament pot ser un mal irreversible. I ara mateix, no hi ha possibilitats de què la cosa minvi i crec que serà irreversible.

Què ha passat per arribar aquí?
És un problema històric molt greu. Al segle XIX un problema de centralisme que el nacionalisme exalta. Es va generar una dinàmica que amb el sistema autonòmic es va agreujar, generant disset petits estats. Tot està enverinat, caldria començar de nou i carregar-se les autonomies. Tots els pobles haurien de subscriure un acord de pertinença a un projecte comú i després haurien de recuperar cadascun d'ells recuperar el que va ser la seva representació política. Reconeixement el que ha estat la història de cadascun dels pobles.

Parla de recentralitzar Espanya?
No, no, no, en absolut.

Em sona a les intencions de VOX?
No, jo parlo de recuperar la tradició política anterior al segle XIX. El que es comença a crear Felip V amb el Decret de Nova Planta. L'Estat hauria de reconèixer un estat jurídic diferent a cada una de les regions en atenció a la seva història.

I amb el sistema educatiu què passaria?
La convivència dels pobles només es pot sustentar quan comparteixen una sèrie de coses. Abans es compartia la religió i ara no es pot demanar, però sí que comparteixen uns valors. No hi ha cap poble que pugui sobreviure si no hi ha un sentiment de pertinença a un projecte comú.

Hi ha una part que ja no té aquest sentiment.
Ja, però això és gent a la qual s'ha enverinat. El dret d'autodeterminació és una aberració perquè jo i els meus contemporanis puguem decidir per totes les generacions. Ens veiem el dret de negar tot el que han fet els nostres avantpassats. El nacionalisme que neix de l'exaltació de proclamar-se sobirà és una bogeria. Ara bé, voler unificar Espanya és un gravíssim error també.

El president Rajoy no ha estat capaç de saber portar el conflicte?
Rajoy és un home que té una tendència a pensar que la millor manera de solucionar els problemes és esperar que es podreixin. I això és molt perillós. Si les coses es podreixen a vegades s'infecten. En honor a la veritat, el problema està molt enverinat i ha heretat una qüestió que ve de dècades i de segles.

Cap on cal anar?
Cal canviar els supòsits sobre els quals està construït l'Estat actual, amb l'statu quo actual no anem enlloc. A Catalunya hi ha més odi a Espanya que mai. L'odi antiespanyol és dramàtic, a no ser que t'adhereixis a les tesis nacionalistes. Però a Castella o Madrid l'odi cap a allò català també és cada vegada major. Aquesta dialèctica de l'odi s'ha de trencar perquè és autodestructiva i ens porta a la merda. Per això cal trencar amb l'statu quo.

A Balears un dels conflictes que més està enfrontant els ciutadans és l'arribada a les aules del trilingüisme.
Ja, però balears no és trilingüe. Balears és bilingüe, aquí hi ha una falta de naturalitat. L'educació s'ha d'impartir en els dos idiomes i de forma equitativa. És tan difícil? Això del trilingüisme és un intent de fer-se els moderns. Barrejar l'anglès amb els idiomes materns és una bogeria. Tan difícil és que l'educació a balears sigui bilingüe, en espanyol i en català? Això és una autèntica bogeria. Sap la riquesa que és per un balear tenir dues llengües, ens hem tornat bojos? Em sembla monstruós. A aquesta nova Espanya això del bilingüisme hauria de ser bàsic.