muy nuboso
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
22°

El Sant Jordi més reivindicatiu

Palma s’omplí de llibres, de roses i, sobretot, de llaços per la llengua. Alzamora i Cabré foren els més venuts en català. Les vendes superaren les xifres de l’any passat per a satisfacció dels llibreters, amb una cinquantena de paradetes

Lectors, llibreters i editors celebraren ahir un Sant Jordi marcat per les reivindicacions per la llengua. Palma s'omplí de llibres, de roses i, sobretot, de llaços per la llengua. Algunes paradetes posaren també a disposició del públic les camisetes amb el lema "Que no et tallin la llengua", que es vengueren a bon ritme, segons explicaren els llibreters.

Les vendes d'enguany varen ser "superiors a les de l'any passat", segons comentà Francesc Sanchís, president del Gremi de Llibreters. En català, triomfaren Crim de sang, de Sebastià Alzamora, i Jo confesso, de Jaume Cabré. Un altre dels títols de referència de la jornada fou L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson, que va camí de convertir-se en tot un best-seller mundial. "Estam molt contents per com ha anat la jornada. La gent ha respost molt bé i això confirma que el llibre és una oferta d'oci molt atractiva perquè dóna moltes coses i no és car", afegí Sanchís mentre recollia la paradeta de la llibreria Embat.

Joan Mas i Vives (Kabul i Berlín a l'últim segon), Bartomeu Barceló (La fosca blava), Biel Mesquida (Llefre de tu), Gabriel Janer Manila (Amor captiu), Bernat Nadal (La part freda del llit), Guillem Frontera (Si una nit penses en mi) i Antoni Vidal Ferrando (Gebre als vidres) foren alguns dels autors que es trobaren amb els lectors a les diferents paradetes per signar llibres i mantenir alguna conversa.

 

"Hem notat l'afluència de més centres educatius al llarg del matí", apuntà Joan Miquel Morey, de Norma Còmics. "Ha estat una agradable sorpresa que el nostre llibre més venut hagi estat Històries del barri, de Gabi Beltran i Tomeu Seguí" (que també signaren exemplars i que acaben de firmar amb la prestigiosa editorial Gallimard l'edició del còmic a França).

"Hem passat una mica de pena quan hem vist els núvols tan negres al cel", indicà Miquela Serra, de Quart Creixent, qui notà la crisi en el fet que "la gent mira una mica més que abans els preus". A la seva paradeta, la gent no aturà de demanar llaços per la llengua. "De vegades, ens oblidam de donar-los amb el llibre i la gent tot d'una demana si els en podem regalar un. Realment, ha estat un Sant Jordi molt reivindicatiu".

"Ens ha sorprès veure molta més gent adulta de la que esperàvem al llarg del matí, amb una acusada presència d'escolars", digué, per part seva, Maria Barceló, de la llibreria Lluna. "Les vendes han estat molt igualades, amb Alzamora, Cabré i Xavier Terrasa al capdavant", afegí. Precisament, a l'estand de la llibreria Lluna, hi era Bartomeu Barceló firmant exemplars i reclamant una mica més d'acció. "El que està passant és completament insultant. Hem de fer alguna cosa", comentà, mentre la gent s'acumulava i reclamava l'atenció de les llibreteres per fer alguna pregunta.

Les floristeries de la Rambla no estaven tan satisfetes com els llibreters. "El matí ha estat fluixet, encara que l'horabaixa s'ha animat una mica més", assenyalà Ana Amengual.

Sant Jordi no només matà el drac ahir, sinó que també aprofità per deixar una estona adormida una crisi que ha copejat la cultura, en general, i el sector del llibre, en concret, de valent. Mentre que es parlava de recessió als mitjans, molts ciutadans decidiren afrontar-la amb una bona lectura.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Vicenç, fa mes de 12 anys

Hala espanyolets un altra any sense Copa d´Europa!!!!!!!!!!!!!!

Valoració:2menosmas
Per Antoni, Wis, fa mes de 12 anys

El Transcriptor, si tu! Si si, tu i tambe tu Tronxo...................
"en lloc de descalificar, lo que has de fer es rebatre amb arguments lo que no t'agrada pero no crec que en trobis , lo d'en Transcriptor son"
MENTIDES COM NO S'HAN CONTAT MAI


Catalunya ( Països Catalans) va esser el primer PAIS d'Europa que va tenir Parlament i Estat Democratic propi

Amb els fracesos sempra ens i durem be els CATALANS perque historicament sempra ens han donat una MA, banda de FORESTES GONELLES COLONITÇADORS............ CASTELLANS IMPERIALS.......... M'hon pare sempra m'ha dit: des teu plat en faras ses sopes

Valoració:4menosmas
Per Xareca, fa mes de 12 anys

Demano per favor, que ningú es rebaixi contestant o puntuant als gonelles o als faxes forasters. Si només troben indiferència, deixaràn de fer-nos nosa.

Valoració:15menosmas
Per Tronxo, fa mes de 12 anys

Transcriptor. absolutamente de acuerdo en todo,
Xareca , en lloc de descalificar,lo que has de fer es rebatre amb arguments lo que no te agrada pero no crec que en trobis , lo d'en Transcriptor son veritats com a punys

Valoració:1menosmas
Per Xareca, fa mes de 12 anys

Demano per favor, que ningú es rebaixi contestant o puntuant als gonelles o als faxes forasters. Si només troben indiferència, deixaràn de fer-nos nosa.

Valoració:11menosmas
Per El transcriptor, fa mes de 12 anys

LAS GRANDES MENTIRAS DEL NACIONALISMO CATALAN


1. La Corona catalano-aragonesa o Condederació catalano-aragonesa:

Nunca hubo tal corona, a eso se le llamó siempre Reino de Aragón. el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV que se casó con la reina aragonesa Petronila nunca se tituló rey de Cataluña y Aragón. No solo eso sino que se reconoció vasallo del emperador toledano Alfonso VII (su cuñado) que se titulaba Hyspaniae Imperator. Además por aquella época no existía todavía el gentilicio catalán ni el nombre Cataluña.

2. La bandera cuatribarrada que comparte Aragón, Valencia, Baleares y Cataluña no es catalana:

A pesar de que Rovira i Virgili dijera: "La Unió catalano-aragonesa adoptà l'enseya catalana de les quatre barres vermelles." es falso. El origen de la bandera es aragonés. Representaba la casa real de Aragón. El primer rey aragonés en usarla fue Alfonso II. Todos los autores catalanes del medievo entre ellos Muntaner llamaron a la bandera cuatribarrada, la senyal real d'Aragó. Nunca dijeron que fuese l'escut de Catalunya como dicen ahora los nacionalistas.

Hablar de banderas o de reyes catalanes no tiene ningún sentido. Nunca hubo ningún rey catalán ni ningún Estado catalán. Los únicos reyes de los que se puede hablar son los reyes de Aragón. La casa condal de Barcelona -que no representa la actual Cataluña porque ésta estaba formada por más condados- al único reino al que pertenecieron fue al de Aragón.

Además en la bandera cuatribarrada se encuentra el origen de la bandera nacional de España. La bandera de la Marina Real en tiempo de Carlos III todavía blanca, se cambió por otra que se distinguiese mejor en altamar, se pensó en la del reino de Aragón, pero tampoco se distinguía bien por ser las barras muy estrechas, así en imitación a esta se ensancharon las franjas y la amarilla se hizo doble que las rojas.

3. La Diada nacional de Catalunya, símbolo de resistencia nacional catalana contra el imperialismo castellano.

Según el nacionalismo catalán, "el centralismo y el espíritu colonizador de Castilla hacia Cataluña se fue intensificando hasta que en 1714, durante la Guerra de Sucesión, Castilla y Francia aliadas, vencierona Cataluña, Inglaterra y Austria". Nada más falso.

En realidad, el 11 de septiembre de 1714 lo que ocurrió fue la entrada de las tropas de Felipe V a Barcelona que estaba bajo dominio francés. En el asedio a Barcelona participaron miles de catalanes integrando el ejército borbón. Otros miles de catalanes sitiados en Barcelona lucharon para la que estimaban como legítima dinastía española y de la "libertad de toda España". Así lo atestigua por ejemplo el historiador nacionalista Ferrán Soldevilla.

No sólo eso, sino que un siglo después en la Guerra de la Convención. Los catalanes participaron con entusiasmo en defensa de su religión, su rey y su patria contra los revolucionarios franceses. De hecho se puede leer en el Diario de Barcelona del 1 de octubre de 1792 un Soneto Catalá celebrando la toma de la localidad rosellonesa de Bellaguarda:

" Vallesir, Rosseló, la França entera
del valor espanyol lo excés admira:

Valoració:0menosmas
Per es suis, fa mes de 12 anys

Va aprendre a llegir catala pel seu compte amb es llibres de sa pradina... i aixi vol que s'aprengui es catala a mallorca: qui vulgui pes seu compte. Que l'ensenyin a l'escola amb doblers publics ja seria una altra historia, i seria una falta de respecte al castella del imperi, com ho era quan ell va haver d'aprendre catala practicament d'amagades. Aquest tio es incapaç de concebre una societat on la seva llengua propia es normalitzada, i el tenim al nostre govern...

Valoració:25menosmas
Per xim, fa mes de 12 anys

sa millor opció passa per que les batlies de nostro país s'adhereixin a:

http://www.municipisindependencia.cat/municipis-adherits/

passa-ho

LLIBERTAT

Valoració:5menosmas
Per Bernat, fa mes de 12 anys

http://joseramonbauzahaciendocosas.tumblr.com/

Valoració:2menosmas
Per DARRERA HORA, fa mes de 12 anys

D'altra banda, Bosch ha revelat el títol de l'exemplar que ha adquirit aquest Sant Jordi "Breviari per a polítics anticatalanistes" del conegudíssim autor Vlas Pinyar, que ha estat traduït a les modalitats des Polígono de Levante i Magalluf

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente