algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
25°

El Miró més compromès viatja a Valladolid

Després de l’estada a Màlaga, la mostra Miró, la seva lluita contra la dictadura s’inaugura avui a la sala d’exposicions del Museo de Pasión de la ciutat castellana, on estarà fins al 8 de gener

"Ara tohom veu clar que allò que Alfred Jarry imaginà era en realitat Franco. Aquesta és la raó per la qual Ubú m'ha fascinat durant els anys del franquisme i és la raó per la qual l'he dibuixat tan sovint".Amb aquestes paraules descrivia Joan Miró la passió pel personatge ideat per l'escriptor i dramaturg francès. Ubú centra la mostra Miró, la seva lluita contra la dictadura, que ara, després de l'estada a Màlaga, deixa la ciutat andalusa i s'instal·la des d'avui i fins al 8 de gener a la sala municipal d'exposicions del Museo de Pasión de Valladolid.

El muntatge es basa en tres col·leccions litogràfiques que pertanyen a la Col·lecció d'Art Serra. Segons detalla la comissària, Dolores Durán, les litografies que s'hi exhibeixen "giren entorn de les peces que l'autor català executà sobre la figura d'Ubu roi, creada per Jarry a final del segle XIX. En la seva obra, el personatge d'Ubú era el paradigma del dictador del segle XX: un ésser despòtic, un tirà cruel que, d'alguna manera, Miró agafà com a model. Pel pintor, aquesta figura representava Francisco Franco".

La primera de les sèries que integren l'exposició és Ubu roi (1966), integrada per tretze obres que il·lustren el llibre Ubu echaine, Ubú el dictador, de Jarry. Les litografies es presenten en aquest cas "com si es tractàs d'una escenificació teatral i Miró hi utilitza colors àcids i violents, com també un aspecte volumètric", indica Durán.
"Un to més humorístic, un llenguatge més lineal i colors més mironians i intensos" caracteritzen les vint-i-set litografies del segon grup: Ubu aux Baléares (1971). Aquí, els fons són blancs i hi predominen la línia i els signes propis de la iconografia personal de l'artista.

Per acabar, de l'any 1975 és la tercera i darrera sèrie, L'Enfance d'Ubu, que mostra "imatges i, més que textos, signes i símbols". L'autor hi fa servir un llenguatge més sintètic i la tècnica del collage i ho acompanya de blasfèmies i expressions pròpies del llenguatge mallorquí", assenyala la comissària. Miró. La seva lluita contra la dictadura inclou igualment fotografies, correspondència, esbossos i anotacions, a més del ninot Le Chien d'Ubu, que va néixer fruit de la col·laboració del creador català per a la peça teatral Mori el Merma, de la companyia La Claca de Barcelona, que es va basar en el text d'Alfred Jarry per enllestir l'espectacle. Aquest muntatge es va estrenar al Principal de Palma el 1976.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.