Tot nasqué arran de L'actriu que es perdia a l'escenari, l'obra que dirigí el seu pare. A partir d'aquí, Martín Garrido Barón es plantejà com es podria plasmar artísticament l'alzhèimer i es posà en feina. "Crec que és la pitjor malaltia que hi pot haver, perquè no tenir memòria és com no tenir vida", explica Garrido. L'exposició Alzhèimer s'inaugura demà a la capella de la Misericòrdia (20.30 hores) i s'hi podrà veure fins al proper 22 de novembre. La mostra és formada per 70 obres (realitzades amb tècnica mixta d'acrílic i oli) o, millor dit, 70 rostres que reflecteixen diferents aspectes de la malaltia. Tanmateix, sobretot, són cares amb l'esguard perdut, amb els ulls d'aquells que ja no recorden qui són.

"He volgut mostrar etapes i diferències entre persones", continua l'artista i cineasta. "Per documentar-me, he hagut de llegir molt sobre el tema", afegeix Garrido, qui ha dedicat el darrer any a enllestir les pintures de la mostra. Durant tot aquest temps, l'artista s'ha vist molt afectat per la temàtica. "Patir aquesta malaltia és com néixer cada dia. És molt trist, i la veritat és que m'ha afectat", remarca. "Amb les meves obres he volgut cercar la cara interior de les persones, que sol ser bastant diferent de l'exterior, de la que veim els altres", prossegueix. Per elaborar els quadres, Martín Garrido disposa d'un ampli arxiu de fotografies, algunes de les quals han estat fetes per ell mateix.