Qui ho havia de dir. Mallorca, de cop, aconsegueix tenir tres manifestacions considerades per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Dues de ben nostrades: la Sibil·la i la "dieta mediterrània". I una altra que, des de fa 15 anys, gràcies a l'impuls i la voluntat de molta gent s'ha obert com una alternativa d'oci i de treball en equip: els castells. Qui ens ho havia de dir, eh?

Els castells, com a activitat, estan a l'alça. Primer aconseguiren sortir de la seva "zona tradicional" per anar a instaurar-se al llarg del Principat, i a poc a poc pegaren els bots, sempre sota el paraigua de la llengua comuna, a altres zones. Perpinyà, Mallorca i cases catalanes a l'Argentina n'agafaren el relleu i començaren la pràctica de l'activitat. Fa un parell de mesos el fet casteller va fer un altre bot, lluny de la llengua i amb els seus valors per bandera, instal·lant-se a la Xina (gràcies a la Colla Vella Xiquets de Valls) i a Xile (amb l'ajuda dels Castellers de Vilafranca). Ara la declaració de la Unesco el reconeix com cal i dóna ales per a una suposada internacionalització. Curiosament a cap lloc no ha estat imposat, simplement el fet casteller ha aparegut com una opció més.

Tot i així, alguns segueixen ben disposats a arrancar-se els cabells amb les mans per fer fora els castells de les Illes mentre impulsen, o imposen, altres activitats (recordau "les canyes" a la Real?). I la veritat és que fa colló. Tenim l'oportunitat de conviure amb tres grans manifestacions immaterials de la humanitat i encara ens posam traves. No deixem que la declaració quedi com a paper mullat o que sigui una altra "llei de cultura popular". Aprofitem i donem ales a la Sibil·la i deixem que creixi; impulsem la dieta mediterrània com cal i, sobretot, aprofitem que tenim castells i donem-los l'oportunitat que es mereixen. De ben segur no ens en penedirem.

Membre dels castells de Mallorca