Llibertat, llengua i territori foren premisses cabdals en l'ideari que Toni Roig plasmà amb les seves cançons punyents. Però la música no era l'única passió de Toni Roig, les arts plàstiques, i en concret l'escultura, foren també capdals en el model d'expressió d'aquest músic multidisciplinari.
Ara, tres anys després de la seva mort, una exposició recorda aquesta altra faceta de Toni, per ventura menys coneguda, però igual de compromesa i important. Sota el títol Toni Roig escultor 1946-2007, l'Estudi General Lul·lià acollirà a partir de l'11 de novembre (20 hores) una antològica amb prop de mig centenar d'obres bastides amb aquella empenta que el caracteritzava.
El seu amor per l'escultura començà de ben jovençà, quan, a només setze anys, partí a estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Era un cuquet creatiu que no abandonaria mai i del qual també faria bandera. Això sí, sense afany de lucre, sinó més aviat amb una passió "lligada al seu temperament", com recorda la seva companya Maria Ramis. L'experiència no el defraudà i dedicà mitja vida a bastir formes a través del ciment, la pedra, el ferro i el fang, materials d'una important solidesa, com també ho eren les seves conviccions.
Hem de dir que dedicà mitja vida a l'escultura, perquè l'altra mitja, com és conegut, la dedicà a portar la seva veu i música onsevulla. Eren dues vocacions artístiques compatibles cent per cent. El comissari de la mostra, José Antonio Pérez de Mendiola, explica que, "encara que Toni Roig començàs com a escultor, la música passà per davant de tot gairebé sense adonar-se'n". Vaja, que les dues activitats es donen la mà.
Toni Roig tenia ben clara la importància de la cultura popular i de bon grat realitzà els nou cavallets de l'Escola de Música i Danses de Palma; els dos cavallets i dues àguiles també de cartó per a l'Ajuntament de Pollença; els capgrossos de l'Associació de comerciants del carrer de Sant Miquel i set màscares de dimoni de l'Associació cultural de Sant Joan, entre d'altres. El seu art per crear formes podia ser emprat amb molts vessants i aplicà aquests coneixements plàstics cap a una cultura que adorava.
Ara bé, al conjunt de l'obra destaca l'estil figuratiu, "on predomina la figura femenina", afegeix Maria Ramis, qui recorda la predilecció de Roig pel formigó, perquè "li agradava la seva mobilitat". Les testes són també un altre dels seus treballs constants i en realitzà més d'un centenar. Ara Mendiola i Ramis les han recuperades per sargir l'antològica. Altres peces com la quadriga de 14 tones instal·lada a l'hotel Ben-Hur de la Platja de Palma i la colla de xeremiers també de gran format de la Granja d'Esporles tindran el seu espai en aquesta exposició a través de reproduccions en plafons. És una àmplia mostra de la vitalitat de Toni Roig que ve lligada "a molts records d'amistat", diu Ramis. I també ve lligada a la idea que, tant amb els sons com en les formes, mai no el faran callar.
