algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
17°

La transgressió del vidre a Mallorca

"Des del seu remot origen, el vidre ha estat considerat una matèria sumptuària, susceptible de rebre una càrrega estètica...". Així comença la tesi doctoral de l'historiador de l'art Miquel Àngel Capellà sobre el Vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII, que ha estat presentada a la UIB. Aquesta etapa està determinada per la forta influència exercida per les vidrieres catalana i veneciana sobre la mallorquina.

La recerca de Capellà ha estat intensa i molt complicada per tal de conèixer tota la seva història, cosa que l'ha duit a trescar per tots els indrets de l'Illa per oferir al públic un poc més de coneixement sobre el vidre, com era i com ha anat evolucionant al llarg del temps.

Capellà explica que "aquest treball el vaig començar a escriure perquè, fa uns anys, treballava en excavacions a Palma i tot aquell material que anava sortint no interessava a ningú i a mi, en canvi, sí que em despertava una gran curiositat. Fou així com en vaig començar a cercar informació per a la tesi". Respecte de l'acotació històrica que hi establí, afirma que "el període que va del segle XIV al XVIII el vaig triar perquè, a part de ser l'època menys estudiada del vidre a Mallorca, era la més interessant de tots aquells anys".

La investigació començà en primer lloc, a banda d'excavacions per carrers de Palma, amb una recerca als museus de Lluc, el Diocesà, la Porcíncula i, sobretot, al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, on hi ha la mostra més àmplia de creacions de vidre catalogades de tota la Península. Finalment, consultà les col·leccions privades -llegats familiars. "Per una banda, gràcies a aquests llegats hem trobat peces noves i molt variades però, per l'altra, entrar a veure-les ha costat bastant de feina, perquè els hereus són molt gelosos i molt desconfiats", manifesta Capellà.

Quant a les excavacions, el que s'hi ha descobert són fragments, que en algunes ocasions s'han pogut refer, mentre que en d'altres ha estat necessari dibuixar la peça sencera per tenir una idea de com era abans per poder-la exposar museu.

Les troballes d'aquesta època responen als objectes típics del moment: botelles, copes, tassons... fins a objectes més curiosos, com ara aparells per elaborar líquids de farmàcia i orinals, molt freqüents aleshores. D'entre totes, Capellà destaca la peça més antiga que s'ha localitzat a l'Illa, un coll de botella del segle XIV, com també la que més li agrada a ell, un fragment de vidre pintat de gran elaboració i molt mal de trobar.

L'origen del vidre

Generalment, és complicat posar una data al material arqueològic, però dels pous d'algunes cases s'han extret restes de fàcil citació. És el que ha passat a Santa Catalina i a can Desbrull (Museu de Mallorca). "Això és a causa de totes les deixalles que es tiraven abans dins el pou, com ara menjar, vidre, orina...", segons l'historiador de l'art. Les restes que s'estudien en aquesta tesi es posen sempre en relació amb Mallorca i la seva història, com ara el cas d'un venecià que nomia Doming Barovier i que s'establí a l'Illa. Aquest vidrier és l'autor de treballs la procedència dels quals ha resultat difícil d'establir, perquè presentaven una mescla de característiques mallorquines i venecianes.

Capellà explica que "el vidre mallorquí, el català i el venecià són bons de diferenciar, perquè no hi ha els mateixos materials en cada regió". Cada període té novetats pròpies i, en aquest sentit, a partir de la segona meitat del segle XV els venecians tragueren peces noves amb més decoració i els catalans i els mallorquins intentaren igualar-ho per poder-ne seguir la moda. Això indica que tota època té una ornamentació peculiar i que cada territori utilitza materials diferents.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.