Quan la setmana passada, Mercè Arànega era guardonada amb el premi Nacional de Teatre pel seu paper a Mort de Dama, la veterana actriu Montserrat Carulla (Barcelona, 1930) era dins el consell que en prenia la decisió. Ella recordava perfectament aquell paper. L'havia representat feia més de 40 anys sota la direcció de Ricard Salvat. "M'agrada el personatge. És una dona valenta, amb caràcter, de les que a mi m'agraden", diu Carulla respecte al paper d'Obdúlia de Moncada. De l'obra, en recorda que "la representàrem a Barcelona i després també la duguérem a Madrid en català i, allà, una colla d'energúmens ens escridassà. Carme Sansa va començar a recitar i tothom xiulava. Però jo, com a Obdúlia de Moncada, em vaig aixecar del llit i vaig començar a dir el meu text, ben alt, desafiant el públic, que acabà callant", assegura.
Quatre dècades més tard, dilluns, i just abans d'aterrar a Mallorca, Carulla també era a Madrid per representar-hi El quadern gris, una versió teatral de l'obra de Josep Pla dirigida per Joan Ollé. Inclosa dins els actes de la III Setmana de la cultura catalana a la capital de l'Estat, i tot i la conjuntura política del moment, que tampoc no és de les més favorables, l'actriu va poder comprovar que el català ja no és xiulat a Madrid. Carulla és aquests dies per Palma, convidada per la Universitat de les Illes Balears. Ahir horabaixa, a la Riera, la intèrpret féu una lectura de poemes i avui,a la Casa Museu Llorenç Villalonga, ofereix un petit taller sobre l'art de recitar-ne. "En la poesia no s'actua. Una poesia es diu. S'ha d'intentar entendre el poeta i llegir-lo de la manera més senzilla possible perquè l'auditori l'entengui", reconeix l'escriptora, que també afirma que " els poetes, en general, no saber llegir bé els seus poemes: pocs ho saben fer i Palau i Fabra n'era un".
Precisament, Palau i Fabra fou l'únic home que ahir s'escolà entre els versos triats per Carulla a la universitat. "He estat un poc egoista i he escollit versos només de dones", indicà, per esmentar Maria Antònia Salvà, Dolors Miquel, Maria Mercè Marçal, Montserrat Avelló i Rosa Labroni, entre les seleccionades. "El darrer vers és de Palau i Fabra, però parla d'un ésser femení, la mort", conclogué l'actriu. Seguint la batuta de Joan Ollé -amb qui a Mallorca la vàrem veure fa uns mesos amb l'obra El jardí dels cinc arbres, sobre Salvador Espriu-, Carulla acaba de representar fa poc Rebels amb causa, un homenatge als rambleros.
"El que a Madrid fou la movida a Barcelona foren els rambleros, un moviment que a mi em va passar de llarg, perquè en aquells anys jo no tenia temps de ser ramblera: m'havia casat, tenia quatre criatures i no em quedava temps de muntar mogudes", diu la barcelonina, que reconeix que la Ciutat Comtal, així com és avui, "no m'agrada gens". "Amb Barcelona em passa el que em passaria amb un fill que fos descarrilat, desagradable, mala persona... que em sabria molt greu; li rondinaria, però me'l continuria estimant, perquè és el meu fill. Amb Barcelona em passa el mateix: no m'agrada, però és la meva ciutat i me l'estim, tot i que li som molt infidel", afirmà.
