algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

Balla, Ciutat, balla

Versió Àcida i Mariantònia Oliver tragueren ahir al carrer les seves coreografies dins la setmana Palma amb la dansa

Allò que passa quan la dansa, com qualsevol altre art o representació, surt al carrer és que primer només convoca alguns espectadors: els que ja ho coneixien, els amics i familars, els ben informats, els que no tenien res més a fer... A ra bé, a poc a poc, com un imant, el xou va adquirint adeptes: l'ancià que passava per allà, el nin que hi queda encantat, el turista que badava, l'esportista que hi descansa... És així com tota la ciutat, junta, balla al so d'una mateixa música i el que era un espectacle de petit format es converteix en una gran rotllana ben coordinada.

Ahir el programa Palma amb la dansa (fins dia 2) va treure els ballarins al carrer. Ho féu en una sessió doble. Al dematí, al parc de la Mar, fou Catalina Carrasco, juntament amb Rafel Mir, l'encarregada de representar Llàgrimes de sal, un espectacle en què la ballarina mallorquina surt de dins la mar -a través d'uns plàstics que formen les ones i empesa per un peculiar pescador- i emprèn un viatge que la durà per diferents estats i, fins i tot, a la més absoluta soledat.

A l'horabaixa fou el torn de la companyia de Mariantònia Oliver, que, des de la Faxina, ens oferí un petit tast del que és el seu darrer espectacle, nOu, estrenat la setmana passada a Lloseta. Es tracta d'una coreografia juganera en què el trio format per Clara Matas, Aina Pascual i Jaume Manresa -teclista dels Antònia Font ara convertit momentàniament en ballarí- ens convida a participar de les seves entremaliadures.

Tant al dematí com a l'horabaixa, el públic va respondre a la cita de la dansa. De fet, ha estat un èxit aquesta iniciativa de l'Ajuntament de Palma, que ja començà divendres amb un Xesc Forteza ple a vessar, una tasca sovint difícil, en què es xalà de gust amb l'actuació del veterà Cesc Gelabert i la seva companyia.

Ara bé, més enllà dels espectacles que es poden veure aquests dies per Palma, una de les novetats d'enguany és la possiblitat de poder assistir, de franc, a alguns dels assajos de les companyies. D'aquesta manera, divendres un petit grup de ciutadans pogué veure amb quina professionalitat Cesc Gelabert adaptava els 16 metres de llarg del teatre Lliure de Barcelona en un petit escenari reduït a la meitat, com era el del Xesc Forteza. Així mateix, ahir al Conservatori Superior es pogué veure com la mallorquina Avatara Ayuso -ara establerta a Londres- tornava a les seves aules primerenques per dirigir, en una interessant barreja cultural, les coreografies que dijous es podran veure al teatre Xesc Forteza en l'espectacle Looking Backward to To-Morrow.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.