El poeta Jaume C. Pons Alorda fou un dels conferenciants de les Converses Literàries de Formentor realitzades els passats 25, 26 i 27 de setembre sota el lema "Geografies Literàries". Una vegada acabada la trobada, és el moment de fer-ne les valoracions. Alorda, que optà en la seva intervenció pel paper de "provocador radical", té un punt de vista crític sobre aquesta segona reunió a Formentor.
Quina fou la vostra participació en les Converses Literàries de Formentor?
Hi he assistit com a conferenciant, convidat, exaltador frustrat -perquè no he pogut exaltar gaire- i com a prostitut literari. Aquest darrer títol, me l'aplic perquè, tot i que coneixia el rerefons elitista d'aquestes jornades, m'hi vaig apuntar i això és una mica de prostitució per part meva.
Quina és la vostra valoració de la trobada?
Des del punt de vista humà, ha estat una experiència molt positiva, però, amb els resultats a la mà, ha estat un fracàs. S'ha volgut recuperar l'esperit de les Converses de fa 50 anys i ha estat impossible. S'ha volgut fer una trobada internacional i tampoc no ha pogut ser, perquè ni tan sols el cap de cartell, José Saramago, s'hi va presentar, un fet que es podia preveure pel seu delicat estat de salut. Finalment, la reunió ha estat una estratègia espanyolista estranya que no era positiva.
Una estratègia espanyolista?
És evident, la majoria de convidats eren de parla castellana i molts dels que venien dels Països Catalans s'adreçaven als assistents en castellà, no sé per quin motiu però no era una qüestió de comunicació. Jo en cap moment no vaig emprar paraules castellanes, sempre vaig parlar en català i tothom m'entenia. Fins i tot els sud-americans, molts dels quals tenien una relació o d'altra amb la nostra llengua. El problema era que molts escriptors feien canvis d'idioma violents quan no era necessari. És una cosa que no em puc explicar.
Creis que l'esperit d'aquelles primeres Converses no s'ha recuperat per la diferència d'edat entre els participants d'ara i els de llavors?
L'edat és molt important per recuperar aquell esperit. Jo era el més jove dels convidats i un temps la mitjana era d'entre 25 i 30 anys. Ara és molt més alta i són pocs els que aguanten fins les 3 del matí dempeus. A part de l'edat, l'esperit no es pot recuperar perquè en aquell moment Formentor fou una salvació contra els aires opressors franquistes. Ara la literatura està desvinculada de la societat i amb experiències com aquesta no m'estranya perquè és una trobada d'allò més elitista.
Vàreu ser el més jove i sou poc amant de l'elitisme, us poguéreu expressar amb llibertat?
Amb total llibertat. Ara bé, vull puntualitzar que hi vaig dur el cotxe per si hi havia algun contratemps i havia d'escapar d'aquell lloc.
Com haurien de ser aquestes trobades?
Com els festivals que els joves intentam fer arreu del món, amb intercanvis entre serbis i mallorquins, per exemple, però fent activitats poètiques a llocs distesos com la platja. Formentor hauria de recuperar la frescor i deslligar-se de les institucions. Hauria de sorgir d'iniciatives personals i acostar la poesia a la gent.
Què us ha aportat aquesta reunió?
Personalment n'he sortit molt satisfet perquè he conegut gent meravellosa amb la qual he passat moments molt bons. Per exemple, estic encantat d'haver coincidit amb José Manuel Soriano, amb qui parlava fins a les tres del matí quan la resta dormia des de mitjanit. Altres noms que vull destacar són el d'Emili Manzano, Patricio Pron i Santiago Roncagliolo. Ara bé, per damunt de tot estic satisfet d'haver conegut l'escriptor i periodista Guillem Frontera, les obres del qual coneixia però no me l'havien presentat mai. Hi ha molts més noms que m'agradaria afegir-hi, però no hi ha prou espai.
I, professionalment, amb què heu partit de Formentor?
Crec que d'aquestes Converses poden sortir iniciatives personals i individuals molt potents.
