algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
19°

Les traduccions, punt feble editorial

Les editores illenques tradueixen una mitjana de quatre llibres anuals de llengües estrangeres al català. Lamenten la manca d'ajudes i reclamen la necessitat de publicar-ne

Amb la "resurrecció" de l'Institut Ramon Llull, les traduccions de la literatura catalana a llengües estrangeres han anat en augment. En són una prova el Bearn publicat en búlgar i Els Nikolaidis de Josep M. Quintana en grec, entre d'altres. Així mateix, les Balears i les Pitiüses tenen encara un assumpte pendent amb la literatura. Aquest és la traducció al català d'obres universals. Tan sols cinc editorials insulars produeixen assíduament llibres estrangers en la nostra llengua i val a dir que la mitjana de traduccions és de quatre llibres anuals per empresa.

El Gall Editor fou una de les primeres editorials que optaren per la traducció ara fa vuit anys. També ho ha fet Moll durant els seus 75 anys d'història. A poc a poc, s'hi sumaren El Salobre; Ensiola, que des del seu naixement apostà per aquest corrent literari, i Lleonard Muntaner Editor, que d'ençà dels darrers temps es decanta sobretot per les reproduccions del francès.

Els doblers són, segons els editors, una de les principals causes del fet que la indústria traductora (si així és pot dir) no vagi a l'alça a les nostres contrades. "No tenim cap tipus de suport econòmic per part de les institucions balears i hem de recórrer a la Institució de les Lletres Catalanes del Principat perquè ens ajudin a pagar les traduccions", explica Maria Muntaner. "És un error que no hi ha hagi cap línia específica sobre això", hi afegeix.

Gracià Sánchez, responsable d'El Gall Editor, va més enllà i manifesta que és "fonamental que la literatura mundial pugui ser consumida en català". "Més que fonamental és necessari", puntualitza de manera contundent. Precisament fou aquesta empresa la que inicià fa anys una col·lecció de clàssics. Per part seva, l'Editorial Moll també ha treballat la traducció de manera ferma en algunes èpoques i enguany tenen en cartera sis títols de temàtiques ben diferents, com ara poesia, filosofia hindú i pensament econòmic.

Això no implica, però, que s'hagin de deixar de banda o s'hagin de promoure les lletres dels creadors de les Balears. "És evident que els hem de donar suport -explica Antoni Xumet, d'El Salobre- i la tasca que fa l'Institut Ramon Llull és fonamental, però, si només param atenció a això, la cultura quedarà coixa", adverteix. "No podem prescindir de noms com Blai Bonet, per posar-ne un exemple, però també hem d'apostar per altres títols. No podem tancar els ulls", hi afegeix. De fet, aquests llibres han d'estar a l'abast dels lectors en llengua catalana ja que sí que es poden trobar en espanyol.

L'editora Ensiola ha avançat més en aquesta aposta per les traduccions i des de la seva creació, segons explica Carme Llull, ha iniciat una línia de "recuperació" de traduccions. Són títols ja publicats fa anys però que havien estat descatalogats. En són exemples el Taratarí de Tarascó d'Alphonse Daudet, traduït per Santiago Rusiñol, i La rebel·lió de Joseph Roth, a cura de Judith Vilar. Amb vista al que queda d'any Ensiola preveu afegir-hi tres títols nous: El somni de Makar, Une ténébreuse affaire i La nit de Vincennes.

La Moll llançarà aquest octubre la novel·la de ciència ficció Elianto, d'Stepano Benni, i Lluís Pérez-Carrasco també destaca El dhammapada, que Joan Mascaró traduí de l'hindi a l'anglès i Elisabeth Avellà ha reescrit en català.

Per la seva banda, El Gall s'ha decantat pel poemari Ofici de Paciència d'Eugenio de Andrade, publicat en edició bilingüe (portuguès i català) amb la traducció d'AntoniXumet, Digue-ne son d'Henry Roth i Ahir no et vaig veure a Babilònia del també portuguès Antonio Lobo Antunes. La llengua lusitana també ha estat clau per a les traduccions d'El Salobre, que aquest darrer any ha editat L'origen, de Thomas Bernhard; Rellotge sense busques, de Carson McCullers; La presència pura, de Christian Bobin; De profunis, vals lent i El delfí, de José Cardoso.

Finalment, Lleonard Muntaner ha tret de moment tres traduccions. Dos assaigs: La llengua m'és l'únic refugi, de Helene Cixous, i El Color dels meus somnis, de Georges Raillard. I la narració de Lydia Flem Com vaig buidar la casa dels meus pares. "Confiam que abans que acabi l'any la xifra augmenti", sentencien. Els editors en tenen ganes, falta l'esperit.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.