El sistema de sigladures, les subvencions envers l'arqueologia, el desmantellament de Son Rossinyol i la confecció de la carta d'arqueologia subaquàtica són alguns dels temes sobre els quals haurà de bregar Mateu Riera, qui des d'ahir és el nou president de la Secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Balears.
Els prop de cinquanta arqueòlegs adscrits al Col·legi foren cridats ahir a les urnes per escollir una nova junta rectora que estarà liderada per Riera i Tomeu Salvà, com a vicepresident. Val a dir que la fins ara presidenta, Francisca Torres, fou triada com a vocal.
Mateu Riera fa més de deu anys que es dedica a l'arqueologia a Balears i afronta aquest càrrec amb "voluntat de concens entre el col·lectiu". "És més, serà la primera junta que tindrà representació de totes les Balears", afegí.
Així mateix, destacà la necessitat de fer un "front comú" pel que fa a les adversitats que es pugin trobar com a professionals, ja que "si no treballam plegats ens passaran el corró per sobre". La prova, diu Riera, l'hem tinguda en el cas de les sigladures o el tancament de Son Rossinyol. "És un dels clars exemples que si no hi hagués secció, s'hauria tancat el centre i no hauria passat res". Demana que s'obri un nou centre d'arqueologia "sigui allà on sigui, m'és igual". "Tal vegada és cert que les condicions de Son Rossinyol no eren les adients, però era l'únic que teníem". Pel que fa a les sigladures, diu que "coneixem la posició del Museu de Mallorca, però encara hi ha assumptes a tractar".
Conscient que les Illes Balears és una de les comunitats que pitjor està en el tema patrimonial, Mateu Riera també fita la mirada cap a la tasca pedagògica, ja que aquesta "encara manca a polítics i constructors". "Ja ningú no diu allò de: ‘les pedres no donen doblers', però desitjam que realment s'ho creguin i que hi hagi coses tan elementals com informes arqueològics previs de l'inici d'una obra". L'exemple, apunta, l'hem tingut a Son Espases. "Això no pot tornar a passar".
