"Ens hem mecanitzat. Ens hem transportat a un món dur i violent on fa falta molt per viure. Ens hem acostumat a les màquines i hem oblidat la resta". Així de reivindicatiu es presentà ahir a Palma el cubà Carlos Guzmán (l’Havana, 1970), que avui inaugra l’exposició El mundo mágico a la galeria d’art Maneu. L’artista visita per primer pic Mallorca amb una mostra que recull obres dels darrers anys. Totes van ser adquirides anteriorment per un col·leccionista illenc que ara ha decidit posar-les a la venda. El nexe d’unió entre els quadres és la fantasia, sorgida del contes i faules que li contaren de nin i que "m’ajuden a veure el món d’una altra manera". Amb una iconografia de reminiscències medievals i una tècnica que combina oli amb betum de judea i collage, Guzmán cerca "allò que la terra ens diu i ens provoca", per intentar que la societat global actual faci marxa enrere en la seva relació amb el planeta: "Ens hem oblidat totalment de coses que són essencials, com el respecte a la natura en la seva essència".
Mitjançant personatges que semblen talment sortits d’un circ (durant un temps en tingué un d’instal·lat al costat de casa), fa referència a la "mecanització" amb objectes mecànics que tenen "qualque cosa de natural, perquè fan referència al camp, al mar o al vent". Amagats entre les figures protagonistes hi apareixen elements que al·ludeixen a creences com la maçoneria i altres "germandats" que s’han interessat per l’estudi de l’home i l’univers. Els quadres, alguns dels quals tenen una mida considerable, són una combinació de fons marronosos i foscos que contrasten amb la vistositat de vestits i garlandes dels personatges. En conjunt, reflecteixen la "mescla increïble de cultures que hi ha a Cuba".
Collage de records
A banda d’incloure el collage a les pintures, l’artista cubà també elabora peces sorgides a partir de diversos objectes. Per exemple, una obra en record de la seva mare fet a partir de petits ninots, un tros d’estovalles i la foto d’un familiar. Segons diu, la tècnica del collage li suposa una "sortida de ritme" de la pintura, igual que el treball amb ferro i el dibuix, que li donen la "possibilitat d’experimentar". Entre la vintena de quadres exposats, n’hi ha una sèrie de dedicada a la Verge de la Caritat de Cobra, que són un homenage a les mares cubanes i en els quals, com a cosa excepcional, apareixen els símbols i banderes del país de Castro. Guzmán, que ha de tornar a Cuba d’aquí a pocs dies per exigències del règim castrista, afirma que mai no li ha interessat pintar sobre temes polítics. Segons explica, creu que cercant a l’interior de les persones de fet es pot aconseguir "millorar" situacions polítiques i econòmiques.
