Fa ja més de cinc anys, abans que Bernat Joan (ara secretari de política lingüística de la Generalitat Catalana) emprengués la seva carrera política, els estudiants del PIE (Pla d’Intervenció Especial) de l’Institut Santa Maria d’Eivissa reberen una proposta especial.
"No hi havia manera que els al·lots llegissin, i encara manco que ho fessin en català", exposa Bernat Joan, aleshores el seu professor, "així que vaig decidir que m’inventaria una novel·la basada en ells mateixos i cada setmana els n’entregaria un capítol". El curs acabà i l’obra quedà sense un final definit, però Joan la reprengué i ara, ja lluny de tot allò, Sota la màrfega (La Busca, 2009) ha vist la llum.
Tenint com a base el barri de la Penya d’Eivissa, i totes les problemàtiques que es desprenen d’ell (drogues, immigració, marginació....), Joan novel·litzà la vida d’aquells al·lots. "Vaig canviar els seus noms i em vaig inventar certes situacions. L’obra parla d’un assassinat i evidentment ningú no en va cometre cap, però sí que a vegades els detalls més increïbles són els més reals de tots", diu l’autor en referència a una batussa entre dos al·lots, un dels quals s’havia colgat amb la mare de l’altre.
Arran d’aquest fet, dos joves (un de gitano i l’altre de família murciana) decideixen cometre un doble assassinat. "És una novel·la policíaca que cerca tots els tòpics que poden cridar més l’atenció dels joves", especifica Joan, parlant-los clar i sense embuts, incorporant-hi escenes de sexe, drogues i del trafiqueig; reflectint la realitat i el parlar d’un jovent que no té un futur precisament de color de rosa. "És molt clar com la droga és en el seu dia a dia. Per exemple, i aquesta anècdota també és palesa en el llibre, a la classe de química, al laboratori, els joves no entenen res, però les balances de precisió, que són les mateixes que s’usen per pesar la droga, les entenen a la perfecció", diu Joan.
Tot i el component educatiu d’aquest llibre, Joan no vol que es prengui aquesta obra com una crítica a l’educació, sinó com un sistema lúdic per a l’ensenyament d’aquests al·lots. "No és una crítica, és simplement un divertiment, una novel·la policíaca que, en el seu dia, serví als adolescents amb problemes per llegir i acostar-los a la llengua", diu l’autor.
Davant la pregunta de si el sistema pedagògic funcionà o no en aquells al·lots tan contraris en una llengua com és la catalana (en el llibre també es fa palès aquest aspecte), Joan mostra orgullós el seu èxit, l’èxit d’haver aconseguit amansir les feres en una jungla més propera del que ens pensam.
