Una saga familiar, cinc generacions i 170 anys de la història de l’Illa ompliren l’Espai Mallorca del carrer del Carme de Barcelona. El motiu fou la presentació del llibre Ombres de tardor, la novel·la que suposa el retorn a la prosa de ficció de qui fou el primer batle socialista de la ciutat d’Inca, Jaume Armengol. L’escriptor, nascut a Inca el 1938, ja havia publicat amb anterioritat dues novel·les, Els dies, guanyadora del premi Ciutat de Palma de 1966, i Que la terra et sigui lleu, a més d’un poemari i dos assaigs.
Segons va explicar Lluís Maicas, un dels presentadors del llibre, "Armengol és el clar exemple d’un altre d’aquests escriptors de la perifèria que tenen moltes coses a dir i que per ventura han tingut mala sort en la seva trajectòria i en la difusió de la seva obra, potser perquè la seva tasca ciutadana i cívica ha eclipsat una mica la seva feina com a escriptors". Maicas, així mateix, va recordar l’amistat d’Armengol amb Villalonga i va explicar que "en aquesta novel·la hi pot haver alguna cosa que recordi Villalonga i Lampedusa, perquè parla d’un món que s’està perdent". L’acte de presentació de la novel·la va tenir un record velat per a l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, i des de la taula es va recordar l’esclat de joia del 20 de novembre del 1975 en saber-se la notícia del traspàs.
Armengol va comptar amb un altre presentador de luxe, Caterina Mieras, exconsellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va fer un detallat repàs de la feina cívica feta per Armengol durant la seva trajectòria, a més d’acostar al públic els trets de la seva personalitat: "És, sobretot, un home que viu per la família", conclogué. Una família notablement representada entre el públic, en el qual destacava la presència de l’actual presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol. L’escriptor va explicar que "un dels fets cabdals de la meva novel·la es refereix a la quarta generació d’aquesta nissaga, que va ser directament afectada per la Guerra Civil". Ara tot serà qüestió que aquest públic arribi a l’obra, una de les apostes més fortes de Moll per a aquesta tardor literària.
