algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Flyhard: game on

Jordi Casanovas, un jove referent dins la dramatúrgia catalana més contemporània, du fins a Palma dues obres: City/Simcity, al Teatre del Mar, i La Ruïna, al Principal

La partida va començar en un petit teatre d’una capital de comarca catalana. No hi havia, en principi, cap personatge a salvar ni cap tresor a trobar. Només ganes de jugar i un públic a qui captivar. I pantalla a pantalla, la partida ha anat guanyant color fins a trobar-se en un moment "certament dolç". A Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) no li fa vergonya dir que li agrada jugar a videojocs, "fa trenta anys que existeixen i han crescut amb mi", diu tot i reconèixer que "no he estam mai un bon jugador, sempre acostum a perdre". Per sort, però, en el joc vital i professional en el qual s’ha embarcat, les coses li van d’una altra manera. Jordi Casanovas s’està convertint en una jove promesa del teatre català. El mercador d’èxits, de bones crítiques, d’obres escrites, de títols estrenats, de ciutats on girar va augmentant a mesura que avança la partida de Flyhard, la companyia que, en les properes setmanes, durà dos espectacles a Mallorca: City/Simcity (Teatre del Mar, 27-30 de novembre) i La ruïna (teatre Principal, 13 i 14 de desembre).

La peculiaritat de la companyia és la seva unitat. Potser immersos en l’anomenada cultura del Lowcost (el nom podria ser perfectament una companyia aèria amb vols barats): la companyia escriu i dirigeix els seus propis textos, gestiona i produeix les seves obres i gaudeix d’un planter d’actors que repeteix una i altra vegada. Van començar al Teatre del Bolet de Vilafranca del Penedès amb Neoburning generation. La següent pantalla, com deiem, els esperava a AREATangent de Barcelona, on van crear la trilogia Harcore Videogames: Wolfenstein, Tetris i City/Simcity. Després vindrien altres títols a la sala Beckett, el Versus Teatre, al Temporada Alta de Girona, el Club Capitol i la Villarroel, on el passat mes de setembre estrenaren La Ruïna. Títols com La Kuina Katalana, I love TV, Andorra, Mercedez Benz segons els Ocells i Lena Wayzeck deixen entreveure quin és el tarannà de la companyia.

Ara els ha arribat també el moment de viatjar. Amb un repertori de quatre obres, Flyhard té una llarga gira per endavant que els durà pels Països Catalans, però també per Espanya, ja que City/Simcity es traduirà al castellà a partir del mes d’abril. "És cert que estam en un moment molt bonic", diu Casanovas, "però tampoc no volem obrir massa el cava". "Que et fiquin etiquetes està molt bé", diu amb referència a l’atribut de dramaturg de moda que molts crítics li han posat, "però això també provoca que mirin amb lupa tot el que fas i et fa tornar més exigent amb tu mateix". El secret, segons l’autor, "treball i esforç, dues paraules que, en el temps que vivim, semblen termes antiquats". I és amb la insitència amb el que estan arribant, malgrat les dificultats que això comporta, a un públic nou: "aquell que no s’apropa al teatre perquè pensa que allò que hi veurà no l’interessarà". Però els protagonistes de les obres de Flyhard són joves mileuristes amb ganes de viatjar, de divertir-se, de triomfar i de tirar endavant. Vaja, com tu i jo. "És cert que m’inspir en molts dels meus amics", reconeix Casanovas, persones que, amb un comandament a les mans i una panatalla al davant, són capaces de sentir-se amb capacitat de canviar el món. Game over? No per nosaltres. Ni molt manco per la companyia Flyhard.•

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.