"Vosalres ens heu enganat! No sóu deficients visuals!". Aquesta frase la van escoltar els membres del grup de teatre Sa Boira tot just finalitzar una representació a l’Havana. Fins llavors, a Cuba no havien vist mai una obra interpretada per invidents. El mateix passava aquí fa 22 anys, quan va néixer la companyia. Com explica un dels seus membres, Manuel Serrano, "al principi hi havia una mena de morbositat. La gent venia pensant: a veure si cauen de l’escenari!". Bernat Pujol, director fundador de Sa Boira, diu que als ulls de l’espectador les obres tenen la mateixa qualitat que les que ell mateix ha dirigit amb persones sense problemes de visió.

15 minuts

Les diferències les trobam sobretot durant la preparació i assajos. Els actors que no poden llegir reben cintes de casset amb tot el text gravat. Altres en tenen prou amb una còpia impresa amb el text més gran. Com que les mides dels escenaris poden variar considerablement d’un teatre a un altre, els actors necessiten adapatar-se a l’espai: "Tot just arribar al teatre, passam 15 minuts adaptant-nos a l’espai". Pujol diu que els invidents tenen una "gran facilitat per memoritzar", cosa que fa el treball ràpid. "No perdem el temps observant", diu un altre actor.

Sa Boira és un dels 40 grups teatrals de l’ONCE. Actualment la companyia té 18 membres, la majoria amb problemes de visió. Quatre són invidents totals, entre ells Moisés Córdoba, que interpreta el paper protagonista a Otelo, que es representarà divendres, dissabte i diumenge al teatre Xesc Forteza. És el primer pic que la companyia s’atreveix amb un Shakespeare. Durant la funció de dissabte, amb un sistema d’audiodescripció es descriurà què passa a l’escenari i també hi haurà sistema de signes per a sords. Per cert: els actors confessen que durant aquestes dues dècades sí que hi ha hagut caigudes de membres del grup. Dins i fora de l’escenari. Però alerten: "Els que cauen no som els invidents, sinó els altres!".