"Així sorgires, clara Pol·lèntia,/ plançó legítim d’aquella Itàlia/ que veié com a Roma abordava/ la nau d’Eneas plena d’alts auspicis." "I així amb nou llustre la Gens Cecília/ son nom cobrava de Baleàrica./ Son triomf fou el teu, ciutat lliure,/ que va afranquir tan d’hora sang romana."

"Tos fills no foren esclaus ni víctimes/ junyits al carro de la Victòria.../ Nous triomfs més serens sorgirien/ de la ciutat que aquí els seus murs alçava."

"Triomfs pacífics que amb noble glòria/ portarà pròdiga la sang indígena./ I en l’esclat dels nous pòrtics i temples/ brillarà el geni de la nova raça."

"I si ve un dia que amb fúria indòmita/ al buf dels Vàndals cauen les Àguiles,/ arrasant els teus marbres i bronzes/ que eren orgull de la ufanor pagana;" "No podrà abatre la destral bàrbara/ l’urc de ta clara nissaga autòctona,/ que rebrosta amb nous murs, llars i temples/ entre les cendres dels herois i els màrtirs."

Són estrofes del poema Oda a Pol·lèntia, de Guillem Colom i Ferrà, i que ens situa en el llindar d’aquells temps pretèrits, quan sobre el terreny que és avui Alcúdia havia prosperat una vila de l’Imperi.

També foren molts els escriptors espanyols i estrangers que posaren els ulls sobre aquestes ruïnes: Jovellanos, Laurens, Unamuno,

Azorín, Rusiñol, Salaverria... i no tan conegut aquell Gustav Paulí (Ein monat auf den Balearen, 1872), entre d’altres...

I segueix Colom: "I quan ja colga l’oblit ta glòria/ i és greu maresma l’antiga Acròpolis,/ soterrant el teu port i el teatre/ on vibra el chor de la romana faula;"

"Quan sembla morta la teva història/ i és pols i cendra ta glòria pristina,/ de tu surt aleshores l’oracle/ que ha d’exaltar el teu nom per sobre els astres."

"I fer reviure la Musa homèrica/ que ha temps dormia dins ta mar clàssica,/ tot vessant en sa pròpia terra/ saba de Roma, bres fecund de pobles."

"Xantre de nostra gran llegua indòmita,/ sabrà domtar-la com suprem àrbitre/ anostrant-la amb polç ferm als peus àtics/—novell orfeu de nostra edat de ferre."

"Sortat el poble, sortosa l’època/ d’on surt l’oracle de força màxima/ com Amfió edificant amb la lira/ o com Teseu esvaïdor de monstres!"

"Talment tu exalces amb doble glòria/ l’august salteri, la docta cítara,/ oh poeta que el buf del teu geni/ l’altar i la llar redreces de la pàtria!"

Pol·lèntia, segons Costa, "filla de Roma per la sang, pel geni..." avui, museu a cel obert amb optimista creixement.•