El que fa pocs mesos fou guardonat amb el premi Josep Maria Llompart de poesia Cavall Verd, Joan Margarit, rebé ahir el reconeixement per part del Ministeri de Cultura espanyol, que li concedí el premi Nacional de poesia. Un guardó, valorat, amb 20.000 euros, que distingeix una obra d’autor espanyol escrita en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.
Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) és arquitecte de professió i és amb aquesta mateixa precisió que ha anat construint al llarg dels anys un sòlida carrera literària amb llibres com Joana (2002), dedicat a la seva filla finada, Càlcul d’escriptura (2005) i Casa de Misericòrdia (2007), entre molts d’altres poemaris. El proper mes de novembre traurà al carrer un nou poemari en català, Misteriosament feliç. El gener en sortirà, tal com és habitual en ell, la versió bilingüe en castellà publicada per Visor. També està prevista una edició especial, acompanyda d’un CD, de Joana, que du venuts més de 10.000 exemplars.
Margarit començà la seva activitat literària a final dels anys 50 i ha estat mereixedor de nombrosos premis, entre els quals cal destacar el Nacional de cultura, modalitat literària de la Generalitat de Catalunya. Satisfet per haver obtingut el guardó i sorprès pels "designis de l’atzar", ja que Casa de misericòrdia ha rebut ja diversos premis, Margarit confia en el criteri del lector de poesia, a qui "no li poden vendre cap tipus de producte manufacturat", digué.
El jurat del premi Nacional de poesia ha estat presidit pel director general del llibre, Rogelio Blanco, i n’han format part Luis García Montero, Clara Janés, Pere Gimferrer, Olvido García Valdés, guanyadora de la passada edició, i José Manuel Caballero Bonald. Darrera Margarit, ha quedat finalista del premi l’escriptor basc Joan Gerendiaga Gotilla per Jainkoa harrapatzeko tranpa.
Joan Margarit rebé a Llucmajor el premi al millor
llibre publicat el 2007 per Casa de Misericòrdia
Joan Margarit visità Mallorca fa pocs mesos. Fou a l’abril durant l’entrega de premis de la XXV Edició dels cavalls verds, en què ell i la seva Casa de Misericòrdia rebien el guardó al millor llibre publicat el 2007. Ja en aquella ocasió, el poeta i arquitecte català parlà de la seva relació amb les lletres: "La filosofia, la música, la poesia i, per alguns, la religió són eines que ens poden ajudar a emprar aquesta intempèrie marcada principalment per la soledat" i definí Casa de la Misericòrdia com "una declaració de principis, o de finals".
El llibre sorgí arran d’una exposició sobre les anomenades cases de misericòrdia, altrament conegudes com orfenats. Margarit quedà copsat per les cartes que les viudes de la Guerra Civil enviaven al "vencedor". "Aquests dones demanaven l’ingrés dels seus fills als vencedors amb tota la pompa de l’època i just quan aquests acabaven d’afusellar els seus marits", explicà l’autor.
A partir d’aquest fet, Margarit ideà el primer poema que dóna títol al llibre. "Per a aquests infants, fora de la casa de la misericòrdia sols hi havia la intempèrie. La poesia és ara l’última casa de misericòrdia", afegí en aquella ocasió.L’acte estigué marcat per un concert de Maria del Mar Bonet i un sentit record a l’escriptora llucmajorera Maria Antònia Salvà. També rebé el Cavall Verd, premi Rafel Jaume de traducció poètica, Sussana Rafard (a la imatge amb Margarit), per la seva labor en l’obra de Salvatore Quasimodo.
