El Centre de Cultura Sa Nostra acull avui capvespre un acte d'homenatge a la figura del mallorquí historiador i crític de cinema Francesc Llinàs Mascaró.
Durant l'acte es realitzarà la projecció de l'únic curtmetratge dirigit per Llinàs, Abrir las puertas del mar (1970), i tot seguit Había un padre (1942) de Yasujiro Ozu, un film que el mateix LLinàs ha escollit per a l'ocasió «perquè m'encanta el director». Pel que fa a Abrir las puertas del mar, Llinàs assenyalà que «el meu únic curt no va tenir el suport del Ministeri i va patir una censura tàcita del règim perquè tenia molt mala bava».
La relació de l'homenatjat d'avui amb el món del cinema començà amb un cineclub a Palma que li obrí les portes per ser, amb vint anys, crític de cinema d'un diari, «cosa que en aquell temps era molt difícil perquè, com que no existia res més que el futbol i el cine, els crítics tenien molt de pes» apuntà Llinàs.
Els seus escrits causaren «un cert impacte» entre els lectors i la resta de professionals, perquè «no era normal que un crític de premsa parlàs malament d'un film per raons de publicitat de les sales».
Des de l'experiència, Llinàs comparà el món del setè art actual amb el de la seva època i destacà que «ara hi ha molts més mitjans i possibilitats per fer cinema». «Ara un curtmetratge pot optar a un Oscar, cosa que abans era impensable» afegí. Llinàs assegurà que «quan jo era crític, Mallorca era un desert». Pel que fa a la figura dels crítics, Llinàs opinà que «abans el que deia un crític era molt més important o tenia molta més rellevància que avui dia».
Coordinador de volums, partícip d'obres de referència dins el món del cinema, editor, actor esporàdic i crític de música clàssica, Llinàs rep l'homenatge d'avui amb cert escepticisme, però amb il·lusió. «El que més por em fa és assabentar-me de la mort d'algun dels meus amics de joventut» explicà l'expert cinematogràfic.
Sense cap tipus d'intenció de donar consells a tots aquells que comencen a endinsar-se en el setè art, Llinàs llança enlaire una afirmació, «el cinema s'aprèn fent-ne, veient-ne i rodant molts metres de cinta».
