Un dels poetes més importants del panorama actual de la literatura catalana és Bartomeu Fiol (Palma, 1933), i ens mostra des del seu vessant més personal el nou llibre Entre cavorques i Albió. Un dietari, publicat recentment per l'editorial Moll.

Fiol, col·laborador de Diari de Balears, va dur a terme aquest quadern, entre l'any 2000 i el 2002, amb l'objectiu de preparar i deixar constància d'una estada acadèmica a Anglaterra, que finalment es va frustrar.

Més conegut per la seva faceta com a poeta, Fiol ja parlava de dietaris a La comunió dels sants o Els morts ho callam tot, publicat el 1997, quan escrigué: «Tenint en compte el caràcter unitari de tots els meus intents, no em preocupa gaire que hom pugui diferenciar-hi eventuals poemes, més reeixits, i notes, diguem-ne, més de dietari de feina, perquè, sens dubte, tots els meus llibres també són dietaris». Així, malgrat presentar en aquest cas un dietari com a tal, Fiol no deixa de banda la que sempre ha considerat «la parenta pobra», la poesia, afegint a les seves anotacions «autocites de poemes» i d'altres versos «perquè sempre he considerat la poesia com un mètode per cercar la veritat» apuntà l'autor.

Fiol, qualificat pel prologuista d'Entre Cavorques i Albió. Un dietari, Sam Abrams com «la figura més original, radical i innovadora de la literatura catalana» afirma que el seu objectiu principal no és l'originalitat, «mai m'ha preocupat com una fita però tampoc he tingut l'interès d'adscriure'm a cap corrent ni escola en concret». Aquesta afirmació no treu que Fiol no s'hagi vist «influït per autors com Salvador Espriu o T. S. Elliot».

L'obra, en què hauria estat de gran ajuda per al lector un índex onomàstic, plasma «sense cap argument» el procés d'una recerca i investigació, cosa que comporta una gran llibertat per l'autor que es veu reflectida en la tasca del lector. «Un dietari d'aquest tipus es pot llegir també amb total llibertat, començant per allà on es vulgui, a trossos...» assegurà Fiol.