«Parl català perquè vull, puc i no em fa por»

Cathy Sweeney i Sachimi Sasaki reflexionen sobre llengua i país al nou llibre de Víctor Alexandre

Núria MartíPalma12/04/08 0:00

Cathy Sweeney acabava la seva entrevista amb el periodista Víctor Alexandre amb una frase capaç d'entendrir els cors més durs i insensibles. «Voldria morir en uns Països Catalans independents sabent que les meves cendres s'espargiran per una Irlanda Unida», confessa la presidenta del Cofuc en el llibre Nosaltres, els catalans, el mateix en què la professora de la UIB Sachimi Sasaki revela que la primera passa que féu per aprendre català fou «comprar-me un diccionari Vox d'anglès-català, català-anglès i, com era estiu, me l'enduia a la platja».

Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, recull 20 experiències d'estrangers que un dia van arribar als Països Catalans i van decidir que aquell seria el seu lloc i el català, la seva llengua. «No em va costar gaire adonar-me que ni era a Espanya, ni Mallorca era un lloc adient per practicar el castellà», reconeix en el llibre Sweeney, que va venir a l'Illa justament per millorar el seu espanyol. També Sasaki recorda que en arribar «em vaig adonar que la major part de la població mallorquina parlava català i no volia veure'm privada de participar en les seves converses».

Els casos de Cathy Sweeney i de Sachimi Sasaki se sumen als d'altres persones com l'escripora argentina Patricia Gabancho, la marroquina Najat el Hachmi, el futbolista basc Txiki Begiristain, el britànic Matthew Tree i d'altres personatges més anònims com el senegalès Mbaye Gaye i l'iraquià Pius Alibek. Vint veus que surten del Principat, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord. Tots ells coincideixen a declarar que han hagut de fer més esforç per convèncer els catalans que no els parlin en castellà, més que no pas en l'aprenentatge de la llengua en si. «Em fa enfadar interiorment que les institucions públiques, encara avui, se m'adrecin en castellà», admet Sasaki, tot considerant «una hipocresia» que ells lluitin perquè la gent aprengui el català i, en canvi, no els permetin de practicar-lo. Una opinió que comparteix Sweeney, que en el llibre declara «Parl català perquè vull, puc i no em fa por».

El llibre no només ens mostra la realitat del nostre voltant, sinó que ens acosta a les realitats de cada un dels protagonistes i ens mostra un pessic del seu territori. Així, podem arribar a saber que, per exemple, al Japó hi ha una línia de cosmètics que es diu T'estimo.