La sala gran del Teatre Principal de Palma acull, des de demà i fins al proper dia 10 de febrer, l'obra Com pot ser que t'estimi tant, el darrer muntatge de les catalanes T de Teatre. Marta Pérez és una de les integrants del grup, que ja fa més de quinze anys que puja als escenaris, i que ara arriba a Palma amb el seu nou projecte.

-En aquesta ocasió, deixau els esquetxos habituals de la companyia i, de la mà de Javier Daulte, canviau una mica de registre. Quin és el motiu del canvi?

-Després de quinze anys de vida, sempre treballant en la mateixa línia, d'esquetxos còmics, les membres de T de Teatre estàvem d'acord a fer alguna cosa diferent.

Ens venia de gust, a totes, fer un treball més «actoral», treballar els personatges però partint de la base que fem teatre de creació i cercàvem alguna cosa poc convencional.

-Com va ser el primer contacte amb Javier Dualte?

-Doncs havíem vist obres seves i ens agradava el seu sentit de l'humor, del joc en escena, més seriós que el de les T de Teatre però amb un humor molt semblant. Com que no el coneixíem, programàrem un estatge perquè cadascú expliqués la seva idea. El primer encontre va ser intens i molt enriquidor. Nosaltres diem que és com si ens haguéssim pagat un màster, amb tot el que hem après de Daulte al llarg dels assaigs.

Cal dir que des del primer moment, a Javier Daulte li va fer molta il·lusió treballar amb una companyia formada per cinc actrius.

-Es va presentar amb un esbós de l'obra Com pot ser que t'estimi tant?

-A la primera reunió hi va venir amb quinze folis de guió i la resta l'anàrem escrivint entre tots sobre la marxa, a mesura que assajàvem i que ens coneixíem millor.

-No us fa por, que el públic no vegi el que cerca de les T de Teatre?

-Doncs la veritat és que era un risc que corríem, però ha tingut èxit i de moment agrada molt, l'obra. De fet, no perdem l'essència de les T de Teatre, que es basa en la bona relació i la complicitat de les actrius en escena, que és present a l'obra. Aquest muntatge nou té també un marcat to còmic molt propi de la companyia, i no deixam de banda aquell sentit de l'humor nostre que tant ens caracteritza i amb el quals se'ns identifica.

-Quin ha estat el repte més gran que se us ha plantejat a l'hora de fer aquest darrer muntatge?

-Sempre hem treballat amb directors diferents i de fora de la companyia, això no ha canviat. El primer obstacle a salvar era entendre'ns bé amb Javier Daulte, i això va funcionar.

Un dels punts més complicats, potser, han estat els personatges. El treball amb els personatges ha estat profund, dur, però alhora molt gratificant.

-Amb què es trobarà l'espectador i què veurà en aquest nou muntatge?

-Hi veurà humor, negre però humor. L'obra és molt difícil de classificar, és una barreja d'estils. El gènere, tan bon punt pot ser una comèdia melodramàtica com de terror.

Sens dubte, es tracta d'un projecte trepidant i ple de força amb un misteri per resoldre. Per això no se'n pot revelar gairebé res, perquè si no l'obra perdria part de la seva màgia.

-Ens en podeu avançar l'argument?

-L'obra comença amb la relació de parella de la Lídia i en Juli. Tots dos treballen, s'estimen i són aparentment feliços. Després de casar-se es traslladen a la ciutat, on canviarà el decurs de les seves vides per sempre més. Les coses es compliquen quan Juli marxa tres mesos de viatge i Lídia, sola, comença a rebre trucades amenaçadores i anònimes que la faran entrar en un món amb cinc dones més i un passat fosc i amagat. No puc dir-ne res més, s'ha de veure l'obra. Els ingredients són sis dones, dues històries i una intriga. Tot, ben barrejat, dóna a llum Com pot ser que t'estimi tant.