L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) té com a objectiu principal, segons el seu vicepresident, Miquel Bezares, «vetlar pels drets dels seus membres». Per això mateix ha demanat «a les administracions públiques i a les organitzacions sense ànim de lucre que convoquen premis literaris, que reflexionin i deixin de vincular el guardó econòmic a un avançament en concepte de drets d'autor». Un fet, assegura Bezares, «amb el qual en realitat es premia més l'editorial encarregada d'editar el llibre guardonat que no pas l'autor mateix».
«Aquesta pràctica», continua el vicepresident de l'AELC, «és del tot legítima quan es tracta d'editorials», però «és més discutible quan el convocant és una administració pública o una entitat sense afany de lucre». Ja que es tracta d'una inèrcia «que va en contra dels drets dels autors, que són els que nosaltres, com a associació professional, hem de defensar», l'AELC ha instat les institucions públiques a cercar «fórmules diferents a l'actual».
El reclam fet pels escriptors ha creat «perplexitat» entre les institucions, afirma Bezares. De fet, les administracions públiques i entitats sense afany de lucre convocants de premis literaris «no s'havien plantejat aquesta problemàtica». Ara, però, i com a resposta a la petició expressada pels socis de l'AELC, «s'ha obert un debat i una reflexió que esperem que condueixi a trobar solucions i alternatives conjuntes i negociades» a una qüestió que fins i tot provoca, en casos extrems, que l'editorial «no cregui necessari signar cap contracte d'edició amb l'autor guanyador». En situacions així, és possible fins i tot «que es doni el cas que un autor no arribi a saber quants llibres ha venut i que l'editorial no faci la liquidació corresponent». Per aquest motiu, l'AELC ha decidit no difondre ni publicitar «entre els associats» aquelles convocatòries de premis que «continuïn mantenint aquesta pràctica viciada, contrària als drets dels autors i a la llei de la propietat intel·lectual».
