Des de l'atemptat de l'onze de setembre a Nova York, són molts els que, en pujar a un avió, encara pensen: «Què passaria si a un dels passatgers li agafa per segrestar l'avió i fer-lo esclatar...?». És des d'aquesta situació que parteix El cel massa baix, dirigida pel mallorqui Josep Pere Peyró i que es pot veure aquesta setmana a la Sala Club de Pollença (dijous i divendres a les 21.00 hores) i al Teatre Principal de Palma (diumenge a les 20.00 hores). Peyró recrea enmig de l'escenari un avió, els passatgers del qual són escollits aleatòriament entre el públic de la sala. A partir d'aquí es desenvolupa una història que «convida a un viatge cap a la violència» i en el qual «intentam que per un moment l'espectador dubti de si el que està passant és real o ficció», de manera que incorporen les seves reaccions en el si de l'espectacle.

El cel massa baix, però, no arriba sola. Forma part d'una «trilogia africana» que s'inicià el 2004 amb Les portes del cel (que Peyró representà dins un contenidor naval) i La tanca, estrenada el 2007 en una cooproducció entre la Fira de teatre al carrer de Tàrrega i el Govern balear, i que es pot veure aquest cap de setmana dins els actes de les festes de Sant Sebastià, a les Voltes.

La tanca, com explica el seu director, va néixer entre Barcelona i Camerun, però té com a punt de partida una història real viscuda en una etapa al Marroc. Seguint el format «d'una trobada ritual i festiva en què públic i actors es troben a un mateix nivell», s'hi narra la història d'una dona embarassada que inicia un viatge perquè el seu fill neixi en un món ric.

La trilogia africana de Peyró, al capdavant de la companyia de teatre La Invenció, parteix d'una manera de fer feina molt particular que empeny el grup a desplaçar-se fins a països com el Marroc o el Camerun. Des d'allà treballen conjuntament amb les companyies d'origen i palpen la realitat des des dins i no com a mers observadors. Aquest fet els permet crear un nou llenguatge «format de petits moments de veritat» al qual el públic no està acostumat.