La seva és una trajectòria imparable. L'any 2003 s'endugué el premi Ciutat d'Elx per L'aire i el món; el 2004 guanyà el Documenta (convocat per Proa) amb L'estupor que us espera; l'any 2006 s'emportà el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga amb El llibre dels plaers immensos; i diumenge, finalment, recollí el premi Josep Pla de prosa en català amb La batalla de Walter Stamm. Melcior Comes (sa Pobla, 1980) es presenta ja, malgrat la seva joventut, com un dels autors amb més projecció de la literatura catalana.
-Just fa un any guanyàveu el premi Ciutat de Palma Lloren Villalonga i ara el Josep Pla. Sembla que res no vos atura. Com vos sentiu?
-Ogullós i molt content, però sobretot satisfet, perquè un premi sempre suposa el reconeixement a la feina feta. Ara queda una cosa més difícil: l'acceptació del públic i de la crítica.
-La batalla de Walter Stamm està molt lluny del que havíeu escrit fins ara, malgrat que el protagonista acabi els seus dies a Mallorca.
-En efecte, es tracta d'un llibre amb un registre completament diferent del que havia treballat abans. L'estil, la temàtica, el paisatge no tenen res a veure amb les meves obres anteriors. Necessitava trencar amb el meu estil, també amb Barcelona, i amb Mallorca.
-I per això heu viatjat a l'Europa de la II Guerra Mundial de la mà de Walter Stamm.
-Sí, ha estat tota una experiència. Stamm és un dels milers de persones joves, cultes, educades i intel·ligents que van morir massacrades durant aquell conflicte. Es tracta d'un jove estudiant de Berlín que treballa per a un espia de les SS, però que en realitat fa contraespionatge per als anglesos. Per això mateix, Stamm és acusat d'alta traïció al Tercer Reich i condemnat a 20 anys de treballs forçats en un camp de concentració. Allà, en perill de vida constant, la pena li és commutada per passar a formar part d'un batalló discipliniari destinat a Rússia.
-Un vertader, i dur, periple.
-Sí. Stamm és l'exemple de com una persona culta i intel·ligent disposada a fer el bé pot acabar matant, per una simple qüestió de supervivència.
-Amb aquest teló de fons, quin és el missatge que heu volgut plasmar amb l'obra?
-La quotidianitat de l'horror. L'experiència al voltant de dos grans desastres de la humanitat: els camps d'extermini nazis i la II Guerra Mundial. Crec que són dos fets històrics als quals no es dóna la importància que en realitat haurien de tenir, que no se'ls considera prou.
-Però, què vos condueix a vós a escriure sobre aquells fets?
-La temàtica del front rus, del camps d'extermini nazis, de la II Guerra Mundial, sempre m'havia atret. Actualment vivim en una societat del benestar que ens fa difícil imaginar-nos el que es va viure allà. Però cal recordar, i al llibre es planteja aquesta reflexió, que fets així podrien tornar a repetir-se.
-Ja hi ha hagut qui ha trobat alguns paral·lelismes entre La batalla de Walter Stamm i Les benignes de Jonathan Littell, tan comentada darrerament. Què en pensau, d'això?
-La de Littell és una obra molt bona i si m'hi comparassin des del punt de vista literari ja m'estaria bé. Però a banda d'això, crec que es tracta de dos llibres molt diferents, contats des de perspectives radicalment oposades. La veritat és que quan vaig acabar d'escriure la meva novel·la, vaig saber de la de Littell, vaig llegir-la en francès i m'agradà. Però crec que es tracta de llibres ben distints.
-Vós sou un autor que procura cuidar molt la llengua. Quin ús del llenguatge heu fet a La batalla de Walter Stamm?
-Crec que més concentrat, més breu, més depurat que el que he utilitzat normalment. Aquesta és una novel·la molt diferent a les anteriors, més dinàmica, més trepidant, però alhora, per la temàtica que tracta, calia anar alerta amb la frivolització i utilitzar un llenguatge adient. Havia de ser un llenguatge cruel, sec, dur, punyent.
-La literatura ens ha de servir, quan narra successos com els descrits a La batalla de Walter Stamm, perquè no repetim els desastres del passat?
-Per no repetir els desastres del passat i també per obrir-nos els ulls, per disposar-nos a altres perspectives. La literatura hauria de marcar un abans i un després. Malauradament, però, i mentre parlam, hi deu haver trenta o quaranta conflictes bèl·lics en marxa arreu del món i més d'una persona deu cridar víctima de les tortures.
