No van desaprofitar l'oportunitat. Els actors que ahir interpretaren la clàssica obra de Llorenç Moyà, l'Adoració dels tres Reis d'Orient, no dubtaren d'amollar els seus versets criticant la gestió del PP a l'Ajuntament d'Inca. Com a temes estrella, els actors criticaren les obres del mercat cobert i la rehabilitació del Teatre Principal. Ja a l'inici de l'obra, el director, Joan Lacomba, va avisar al nombrós públic, que omplí fins als límits l'església de Santa Maria la Major, que estiguessin atents «perquè els actors diran moltes coses interessants». I així va ser.
Els pastorets Nofre Munar i Ester Perelló aprofitaren el seu minut de glòria per dir les seves improvisacions, que provocaren les rialles del públic. Nofre Munar no dubtà a demanar a l'infant Jesús que «vos que sou nat, teniu coneixement i arreglau allò del mercat». Ester Perelló, sota el so de les castanyetes va entonar: «Una dona embarassada anunciava l'hospital, i la filla serà casada en tenir el Principal».
Tomeu Martínez, encarnat com a criat de Baltasa, féu ostentació del seu color de pell i va aprofitar per recriminar «negre, negrot, en Mates mos ha deixat un bon mort!». A la qual cosa respongueren «alerta que no t'escolti na Rosa». Antoni Alorda (rei Herodes) també va recordar la partida de l'expresident just abans que el Dimoni se l'endugués: «Me veig com en Mates fugint pel forat del moix». El personatge del Dimoni, interpretat per Antoni Llompart, tampoc no va malgastar la seva oportunitat i assegurà que «aquest mercat cobert pareix cosa del dimoni, però no us enganeu ha estat cosa de Sant Josep!».
Pere Rotger va aguantar totes les crítiques durant el transcurs de l'obra entre bastidors i a l'hora de sortir, els nervis li van jugar una mala passada i es va quedar en blanc fins que Joana Melis (Mestre de Cerimònies) li recordà el guió i Rotger pogué continuar. Però el batle d'Inca no fou l'únic que va necessitar l'ajuda de Joana Melis durant el transcurs de l'obra. Tomeu Martínez va mirar Melis en més de dues ocasions per tal que li recordàs el text. La resta de criats dels Reis també varen tenir algun lapsus i no varen recordar l'obra fil per randa. Però el que més va oblidar el seu diàleg, i això que era curt, va ser el Dimoni que per dir una sola frase va haver de començar un parell de vegades a causa dels nervis.
Pep Córcoles va tenir una manera molt peculiar de representar el paper de Majordom. Amb un aire amanerat, Córcoles va provocar les rialles del públic amb els seus gestos i el seu caminar afeminat. Però, sens dubte, qui va brodar el seu paper fou Antoni Alorda representant el rei Herodes. Amb el seu xerrar seriós i contundent feia que tota l'església l'escoltàs en silenci. Semblava que cada dia dedicàs una estona al món de la interpretació. Just a l'inrevés, els Reis Melcior, Mateu Cañellas, i Gaspar, Pere Pasqual, no es varen implicar gaire en la representació, ja que varen llegir el seu diàleg durant tot el temps. L'obra va acabar amb l'aparició de l'Àngel, representat per Àngel Garcia, que va posar el darrer verset satíric, un dels més comentats pels assistents: «A la fi una obra està ben acabada a Inca... Aquesta!».
