El Teatre de Lloseta acollí ahir la segona jornada del festival Lloseta Negra, que inclogué, com a obertura, una taula rodona matinal sota el lema «Negra i catalana a l'actualitat», en què els ponents Paco Camarassa i Pau Vidal parlaren sobre l'estat actual de la novel·la negra en llengua catalana. El moderador del debat fou Sebastià Bennasar i una de les conclusions a què arribaren els ponents fou el bon estat quant a autors d'aquest gènere.

A les 19.00 hores, el torn fou per als escriptors Guillem Frontera, Àlex Volney i Josep Maria Llauradó, que participaren en un debat moderat pel mateix Sebastià Bennasar sobre Perspectives, premsa i país. Els ponents analitzaren les diferents problemàtiques i la situació que actualment es viu a les Illes Balears a l'entorn de la novel·la negra en català o «la novel·la gris», com l'anomenà Llauradó. Els autors començaren analitzant la situació d'aquest gènere i la seva evolució. «Sembla que el límit entre el bé i el mal, el gran tema de les novel·les negres, s'ha traslladat d'un temps ençà i, citant Montalbán, 'Ara els bancs s'atraquen des de dins'», assenyalà Frontera.

D'altra banda, es parlà de la qualitat i la quantitat de novel·la negra editada, com també dels lectors del gènere, que «són els més compulsius i alhora els més autèntics», digué l'escriptor i llibreter Àlex Volney.

Un altre tema de discussió fou la influència de la novel·la negra en la societat, un gènere que pot ser «una eina per ajudar a construir un país», assenyalà Frontera. «Un gran llibre t'ajuda a entendre moltes coses», afegí.

L'acte, que gaudí d'una efusiva participació per part d'algun assistent, analitzà el paper de la premsa vers el gènere. «La veu dels diaris és necessària», indicà Llauradó. «Un lector ha de tenir unes claus establertes i, amb aquests paràmetres, els diaris són bàsics», afegí Frontera. La jornada es clogué amb la projecció del documental Tor, la muntanya maleïda i la presentació del llibre de Carles Porta Tor, tretze cases i tres morts.