L'escritpor i periodista Francesc Candel, veu i símbol dels immigrants arribats a Catalunya en les onades migratòries dels anys 50 i 60, morí ahir a Barcelona a 82 anys i s'endú el reconeixement dels dirigents polítics, socials i culturals catalans per la seva lluita per la integració. Nascut a Cases Altes (València) el 1925, Candel es traslladà a Barcelona de molt petit amb la seva família, que cercava feina a la ciutat, en una de les onades d'immigrants que arribaren a Catalunya durant la postguerra. Candel recalà a les denominades barraques de Montjuïc, encara que després es traslladà al barri obrer de Can Tunis, a la Zona Franca, on ha residit fins al final dels seus dies, entre els veïns de sempre i també dels nous immigrants que han arribat al districte en els últims anys, procedents de països de tot el món.

Paco Candel treballà en diferents oficis, encara que se'l coneix per ser l'autor de més d'una cinquantena de llibres, dels quals destaca l'assaig Els altres catalans, un retrat sociològic de la Catalunya del desenvolupisme del 1964. Després de conèixer-se la seva mort, el president català, José Montilla, va dir que aquest activista social fou «un exemple d'integració de molts ciutadans que, com Candel, eren dels altres catalans» i també ha declarat el país de «dol» per aquella persona que va lluitar sempre perquè Catalunya fos «un sol poble».

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, opinà que al llarg de la seva trajectòria professional féu un periodisme «molt vivencial», una crònica «viva i real, amb llenguatge popular, del que era la vida quotidiana» de l'emigració a Catalunya. També es manifestà l'expresident Jordi Pujol, que subratllà que Paco Candel fou «una de les persones més importants de la segona meitat del segle XX a Catalunya».