«Aquests quinze dies, m'han semblat quinze anys», digué dissabte passat el pilot Sergio Muñoz en declaracions a l'edició menorquina d'Última Hora, quan ja hagué posat peu a Madrid procedent del seu captiveri forçat al Txad. «Quin mal tràngol, que he passat!» assegurà el jove menorquí a causa de la seva retenció per les autoritats del país africà en l'afer dels tràfic dels menors.
Els viaranys pels quals l'atenció se centra sobre un estat o un país que fins aleshores no ha transcendit als titulars dels diaris provincials, són mals d'entendre. Quantes vegades ha sortit el Txad a les portades dels diaris que s'editen a Palma? Sembla com si de vegades els astres es confabulassin perquè allò succeeixi. Ben segur que, a Sergio, les ganes de tornar a aquell país li han fugit per molt de temps. El que el menorquí no sap, però, és que gairebé a la mateixa hora que ell iniciava el retorn cap a l'Estat espanyol, un altre balear feia el camí a l'enrevés.
L'itinerari, però, era diferent. L'illenc en qüestió, un falcó marí (Falco eleonorae), partia d'un indret inconcret de la badia d'Alcúdia. Posem per cas que tengués el niu per les penyes de Betlem o la Colònia de Sant Pere. Es tracta d'un dels tres exemplars als quals la conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb la Universitat d'Alacant i el GOB, havia marcat amb emissor per satèl·lit el setembre passat, quan encara eren polls. Els científics volien saber quines eren les rutes que aquestes aus segueixen per arribar a l'illa de Madagascar, on passen l'hivern. Fins ara, el camí era un misteri. La comunitat científica pensava que la ruta anava de les Balears fins a la mar Roja, vorejant les costes mediterrànies, i que llavors giraven cap a l'Índic per seguir baixant cap al sud.
La sorpresa, per tant ha estat grossa. Els senyals han mostrat com aquests animals atravessen el desert del Sàhara de manera directa. L'esmentat falcó, de Mallorca passà a Algèria, Tunísia, Líbia i, a hores d'ara, sobrevola el Txad. Els senyals del satèl·lit mostraran els dies futurs cap a on avança. Tanmateix aquest no és l'únic camí possible. El seu company de nieró, abans de deixar les Balears, féu estada a les Pitiüses. D'allí prengué força i partí també cap a Algèria i Líbia. En un punt inconcret, però, aquest altre animal s'estimà més fer camí cap a Níger, sense passar pel Txad, per seguir cap al sud.
Els tècnics de la conselleria, els propers dies sabran si els animals es tornen a trobar o si, cadascun fa la seva via. Els científics no descarten res. Fins ara hi havia molts pocs estudis sobre la mobilitat d'aquests ocells. Per tant, ningú descarta que el seu punt d'arribada, enlloc de ser Madagascar, sigui una altra part de la costa africana. El projecte no s'atura aquí. Els ornitòlegs també volen aclarir el moment exacte, durant la primavera, quan els falcons marins retornen a les Balears.
Tanmateix aquesta no és una espècie exclusiva de les Balears. Habita a les penyes de tota la Mediterrània. Es troba sobretot a les illes i illots. Se'n poden veure a Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta i, fins i tot Xipre. De fet, l'ocell deu al seu nom científics a la reina Elionora d'Arborea, que regnà a Sardenya durant el segle XVI. Gran amant de les aus rapinyaires, entre elles el falcó marí. Una de les colònies que gaudeix de més bona salut és la de la Dragonera. Els penya-segats de la cara nord de l'illot són un lloc propici perquè aquests falcons hi criïn a l'esguard d'altres predadors que, per ventura, els amenacen a les illes majors.
