AGÈNCIES. Palma.
Unes 30.000 persones armades amb banderes «rojigualdas» assistiren ahir a la plaça de Sant Pere per a la cerimònia de beatificació de 498 «màrtirs» de les «persecucions religioses» de la Guerra Civil espanyola. La d'ahir fou una de les cerimònies de beatificació més nombroses de la història de l'Església que els qualificà com a «màrtirs del segle XX a Espanya». La cerimònia fou oficiada pel cardenal portuguès José Saraiva Martins, ja que d'ençà que inicià el pontificat Benet XVI, el papa no presideix cap cerimònia d'aquest tipus. Tots els bisbes de l'Estat, entre ells el de Mallorca, Jesús Murgi, assistiren a l'homilia.
Baix un sol gairebé primaveral, centenars de religiosos i eclesiàstics cantaren himnes i cants sagrats, tots ells en castellà. A les primeres fileres, els representants del Govern, encapçalats pel ministre de Relacions Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, també acudiren al Vaticà. La presència de Moratinos i d'un dels ponents de la llei de memòria històrica, José Andrés Torres Mora, a la cerimònia fou qualificada per l'Església com un «gest amistós després de forts enfrontaments». A la llista de nous beats figuren dos bisbes, 24 sacerdots, 462 religiosos, tres diaques, un seminarista i set laics. Sis d'ells mallorquins.
Durant la cerimònia el cardenal Saraiva resaltà que els 498 beats «vessaren la seva sang per la fe durant la persecució religiosa a Espanya». Els «màrtirs», amb edats compreses entre els 16 i els 71 anys, abans de morir «perdonaren els qui els perseguien i resaren per ells», afegí. Un tapís de gran tamany amb la fotografia de tots els beats, sobre els quals hi havia el logotip de la beatificació, fou descobert just després en el balcó de la lògia central de la basílica vaticana.
Per la seva banda, el papa, que saludà els peregrins des de la finestra del seu estudi després de la beatificació i en motiu de la pregària de l'Angelus, evocà l'exemple dels màrtirs, els quals «amb les seves paraules i gests de perdó cap als seus perseguidors, ens impulsen a fer feina incansablement per la misericòrdia, la reconciliació i la convivència pacífica». Així mateix, Benet XVI advertí que, a més del de la sang, «hi ha un altre tipus de martiri incruent, que no és menys significatiu» i que és anomenat «martiri de la vida ordinària» pel qual els cristians han de fer front quotidianament «a una societat secularitzada».
Els peregrins, procedents de tots els punts de l'Estat acolliren les paraules del papa amb crits i mamballetes, a l'hora que onejaven les banderes espanyoles.
La cerimònia de beatificació havia estat precedida de discrepàncies polítiques que en la jornada d'ahir tornaren a posar-se de manifest. Així, el secretari general del grup parlamentari popular, Jorge Fernández Díaz, contraposà el reconeixement de 498 «màrtirs espanyols amb aquells que s'entesten en reobrir ferides que ja estaven tancades». «Ha estat una cerimònia preciosa i molt important per a la història de l'Església i d'Espanya, perquè es tracta de la beatificació més massiva», apuntà, mentre afegí que la gran afluència de peregrins es contraposa a aquells «que s'entesten en obrir ferides que ja estaven tancades».
De parer ben diferent es manifestà el portaveu del grup parlamentari d'IU-ICV, Joan Herrera, qui qualificà la cerimònia de «sectària», a l'hora que reclamà a la jerarquia catòlica que demani perdó pel seu «suport al règim franquista». «Ens sembla bé que es beatifiquin religiosos morts durant la Guerra Civil, però ha de ser per tots, no només els que l'Església considera seus perquè van estar al costat dels insurgents feixistes». Herrera qualificà d'«insòlit» que la jerarquia eclesiàstica sigui «incapaç» encara de demanar perdó per haver donat suport a la dictadura.
Per la seva banda, el president del PNB, Josu Jon Imaz, també criticà la cerimonia d'ahir a Roma i recordà els 16 sacerdots i religiosos bascs «que foren assassinats pels franquistes» i que es convertiren en «màrtirs» per defensar la llibertat.
La majoria dels beatificats ahir moriren el 1936, set foren assassinats el 1937 i dos moriren víctimes de les «persecucions religioses» del 1934, abans del conflicte bèl·lic que esclatà arran del cop d'estat d'un sector de l'Exèrcit contra el govern legal de de la Segona República. Segons els historiadors, centenars de religiosos i religioses foren assassinats pels republicans, sector que disposava de corrents anticlericals abans i durant la Guerra Civil, que deixà més de 500.000 morts entre el juliol del 1936 i l'abril del 1939.
Després de la derrota dels republicans i la instauració del règim dictatorial de Franco, uns 50.000 republicans foren executats i desenes de milers foren empresonats o hagueren d'exiliar-se. L'església catòlica fou un dels pilars del règim franquista, fins a la mort del Generalíssimo el 1975.
