nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Flavie Durand-Ruel repassa la vida del mecenes dels impressionistes

L'experta narra al Baluard la trajectòria artística de Paul Durand-Ruel

L.ACEDO Palma.
L'especialista en art i directora dels arxius Durand Ruel, Flavie Durand-Ruel, presenta avui al Museu d'Art Modern i Contemporani d'Es Baluard la conferència titulada Paul Durand Ruel, amic i marxant dels impressionistes. Flavie farà un exhaustiu repàs de la vida i la trajectòria del repadrí del seu pare i la relació d'aquests amb l'art. Tot comencà en una humil papereria parisenca, on Jean Duran i Marie Ruel decidiren incloure entre els seus productes material destinat a les belles arts. Els compradors pagaven de vegades amb les seves obres. A poc a poc, la papereria minvà, mentre que la part on els Durand-Ruel exposaven les obres d'art anava en augment. Amb el lloguer i la venda de quadres Paul i Marie s'endinsaren de ple en el negoci artístic i la papereria es convertí en una cita obligada per a la burgesia francesa.

Paul, el fill del matrimoni i protagonista de la conferència d'avui, n'heretà el gust per l'art. L'inici de la seva trajectòria com a marxant fou el 1855, en una exposició dedicada a De Lacroix. Fou allà on Paul va «sentir el poder dels impressionistes», afirmà Flavie. Paul començà a comprar i a exposar amb dos objectius: viatjar a diferents països per vendre les obres que portava i descobrir nous talents. «Tot i la rigidesa del context social en el quals vivia, Paul prengué el relleu del seu pare i agafà les regnes de la galeria», afegí l'experta.

Durant la guerra francoprussiana Paul traslladà la galeria a Londres, on va conèixer artistes de la talla de Monet o Pissarro. Sisley, Renoir o Manet també reberen el suport de Paul, que establí principis personals revolucionaris en el món artístic. Per exemple, l'exclusivitat, l'aposta de Paul per les exposicions individuals, una xarxa internacional de galeries, la relació de l'art amb les finances, la promoció per mitjà de la premsa i l'accés gratuït a la galeria.

Quadres que ara s'exposen a les galeries més conegudes del món, com el Metropolitan o el Louvre, foren tractats en l'època de Paul Durand-Ruel com «una bestiesa», diu Flavie.

Paul viatjà molt i conegué l'americà James Sutton, que el féu exposar a l'Institut d'Art Americà. A Nova York, a diferència del que li havia passat a París i a Londres, els impressionistes de Paul foren enormement valorats. Paul Durand-Ruel arribà a comprar prop de 10.000 obres, una tercera part de la producció impressionista del moment. Així, el llegat de Paul passà de generació en generació amb dues galeries que tancaren progressivament.

Actualment, la família s'encarrega de dur els arxius de la companyia Durand-Ruel i la classificació de les obres que passaren per les diferents galeries Durand-Ruel és exhaustiva. Els arxius són plens de llibres de registre que segueixen la trajectoria de centenars de llenços. Durand-Ruel guarda una informació detallada del moviment de cada un del quadres que passaren per les mans de Paul i dels seus descendents.Una informació que té un gran valor per a les cases de subhastes, els museus, les galeries i els amants de l'art. Avui vespre Flavie explicarà la relació de la seva família amb l'art i el treball que avui fa l'arxiu familiar, que dedica esforços a l'objectiu de «protegir l'art».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.