M.M.RAYÓ. Palma.
Se cerquen veus. Dolces, cridaneres, esqueixades; de nin, de pare, de padrina. Capaces de convertir-se en desenes de personatges; de transmetre amor, terror, il·lusió. Que donin profunditat a un badall, sentit a un interrogant, calma a un esbufec. Pilar Garcés, directora de Graus Produccions, cerca actors de doblatge. Fa dos anys que recerca, incansable, les veus perfectes per als documentals, sèries i pel·lícules que es veuran a les televisions locals.Els noms de Miquel, Sílvia, Laura i Bernat potser no indiquen res més que quatre amics de Ciutat. Però per Garcés són quatre persones d'importància cabdal, ja que ells són en realitat en Dawson, na Joey, na Jen i en Pacey.
En Dawson creix, un dels projectes estrella de la temporada de tardor a IB3, es cuina encara a Graus Produccions, on directors de doblatge, tècnics i actors en fan la versió en català per a la televisió autonòmica. Setmana rere setmana, amb un ritme de treball frenètic, Miquel Ruiz, Sílvia Sánchez, Laura Burgaya i Bernat Molina es deixen la pell (i la veu) per donar a la sèrie nord-americana un aire més de casa nostra.
Però el que sembla una cosa senzilla és en realitat un procés llarg i lent. La indústria del doblatge a les Balears quasi acaba de néixer, i les dues empreses que s'hi dediquen han hagut d'aixecar aquest sector gairebé del no res. Quan Graus Produccions rep la cinta d'una sèrie en l'idioma original i acompanyada de la transcripció del guió, els traductors en fan la versió al català. Els ajustadors, posteriorment, mesuren que el text elaborat per aquests s'ajusta als moviments facials i vocals dels actors.
La traducció s'envia al Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (Cofuc), on s'hi fan les correccions necessàries, i després es divideix el text en takes (o bocins de text) per planificar el treball dels actors. A partir d'aquí, es convoca els professionals de la veu que, acompanyats del director de doblatge i del tècnic de so, doblen les imatges corresponents. Amb la repetició incansable d'algunes frases que no volen acabar de sortir, els actors regalen la seva veu als personatges. Per últim, el procés de postproducció serveix per mesclar imatge i so i afegir els efectes sonors que calguin i vigilar que imatge i veu vagin juntes. I, sobretot, que cap personatge no quedi sense parlar català.
