Conviure és, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, «viure plegats».Talment. Una vegada tancat el diccionari, hom queda astorat enfront l'evidència que una definició tan senzilla pugui contenir, alhora i en el moment de la veritat, tantes coses. Però és des d'aquesta aparent simplicitat que els actors de la companyia de teatre loscorderos plantegen Crónica de José Agarrotado (Menudo hijo de puta). L'obra arriba als escenaris illencs gràcies al Cafè Teatre Sans i en el marc del circuit Red de Teatros Alternativos.

Des d'avui divendres i fins al proper diumenge, David Climent i Pablo Molinero mostraran als ciutadans l'obra que els ha fet coneguts arreu de l'Estat i que fou premiada amb un Aplaudiment Sebastià Gasch al 2006. Mescla de teatre i dansa, els dos actors es fonen en un de sol i tornen a convertir-se de nou en infinitat de caràcters en una proposta teatral que uneix extrems: amor, odi, tendresa, agressivitat, i també dos actors que amb l'energia captiven l'espectador des del primer moment.

Un espectador que, segons Climent, «ha d'esdevenir part activa en la interpretació del missatge contingut a Crónica». L'actor destija que el públic «reflexioni i estableixi un diàleg amb ell mateix, que el faci descobrir quina és la clau de l'obra».Per a loscorderos, la senzillesa aparent no està sols a les paraules: Crónica es presenta sense artificis ni ornaments de cap tipus, en una recerca angoixant de quina és l'essència humana.