El 1232 el beat Ramon Llull arribà a la ciutat argelina de Béjaïa. L'objectiu era debatre, dialogar i discutir amb els savis de l'Islam sobre la possibilitat de conviure plegats. Avui, 700 anys després de l'estada del filòsof mallorquí al Magrib, els seu objectius encara són de relativa actualitat.
Amb aquesta premisa l'Institut d'Estudis de la Mediterrània (IEMed) inicià el passat mes de març un seguit d'actes en homenatge al beat. L'any de celebracions clourà aquest novembre amb unes jornades a la ciutat on residí el beat, Béjaïa.
Entre l'11 i el 13 de novembre la ciutat argelina acollirà un seguit de seminaris dedicats al filòsof i intel·lectual, i en la qual hi participaran tres historiados i científics mallorquins amb col·laboració amb l'Institut d'Estudis Baleàrics.
La recerca científica serà el tema que tractarà el catedràtic de l'Àrea d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UIB, Ramon Puigjaner. Per la seva banda, l'historiador Guillem Rosselló Bordoy parlarà sobre la contribució significativa de Llull dins la història medieval. Les relacions entre la Corona d'Aragó i el Magreb foren peculiars, marcades per l'aspecte religiós.
El tercer conferenciant illenc en aquestes jornades serà el
conegut lul·lista i pensador Gabriel Ensenyat.
Per altra banda, dins el marc d'aquestes activitats la Universitat
de Béjaïa i la Universitat de les Illes Balears signaran un conveni
de col·laboració tant per seguir un model tecnològic com
historicofilosòfic. Per això, la vicerectora de Relacions
Exteriors, Nati Juaneda, viatjarà fins a la ciutat africana.
Amb aquestes jornades, l'IEMed posa punta la seva contribució al coneixement d'un episodi concert de la nostra història. L'exposició Raimundus, christianus arabicus encentà el perible a la Biblioteca Nacional d'Alger per promoure el coneixement mutu i el diàleg a través de l'art, la cultura i la història. La mostra aterrà també a Barcelona i a Mallorca.
Una nova manera d'aprofundir en aquest «català de Mallorca», tal i com ell es denominava, que a través de l'art de la paraula intentà fer una tasca «evangelitzadora» i a l'hora filosòfica. «Cerquem primer què ens uneix ja que és infinitament més gran que el que ens separa», aquestes paraules del filòsof i pensador mallorquí marquen encara avui el camí de la convivència.
