Cent vint-i-set anys d'història avalen la tasca de la Societat Arqueològica Lul·liana (SAL), una entitat amb caràcter cultural que engloba gran part dels investigadors que ha donat aquesta terra. D'ençà de 1993 la doctora en Història per la UIB, Maria Barceló (Porreres, 1951) n'és la seva presidenta i amb ella la SAL ha anat avançant amb els nous temps i incorporant noves propostes. En aquesta línia l'Arqueològica ha creat el I Premi d'estudis Històrics Estanislau de K. Aguiló, un reconeixement de l'entitat cap a «un dels homes més destacats en els moments inicials de l'Arqueològica», destacà Barceló. «Estanislau fou el primer president i es mereixia que el recordassin. Ell deixà ca seva i la seva biblioteca com a seu», afegí.
Aquest nou premi es convoca conjuntament amb l'editorial Lleonard Muntaner i pren com a objectiu «la promoció i difusió de la investigació i l'assaig històric, sobretot entre els més joves», puntualitzà la historiadora. Els treballs es podran presentar fins al 15 d'octubre i el veredicte es farà públic a final d'any durant el transcurs d'un sopar.Així mateix, l'agenda de la Societat Arqueològica Lul·liana, una vegada passat l'estiu, està ben atapeïda. Barceló destacà ahir la realització del tercer Seminari d'Estudis Històrics, que enguany prendrà com a títol «L'Arqueologia de l'arquitectura». El cicle de cinc conferències s'iniciarà l'octubre i s'impartirà cada dimarts.
L'activitat més esperada però per a Maria Barceló amb vista a aquesta tardor és la digitalització del Butlletí de l'entitat. «Aquesta és l'activitat estrella, somiada i desitjada des de fa molts anys, perquè el butlletí és una joia» i afegí que «no hi ha cap investigador en temes de caràcter humanístic que abans de començar una recerca no hagui consultat el butlletí», sentencià. La Universitat de les Illes Balears serà l'encarregada de realitzar aquesta digitalització de més de cent vint anys d'història, i que comptarà amb el suport econòmic de Sa Nostra. Barceló destaca que amb aquests catorze anys de presidència, l'Arqueològica ha canviat igual «que ho ha fet la societat mateixa». «Destacaria el pas de gent.L'important figura de l'estudiós erudit ha cedit pas a l'universitari», matisà.Amb vista a un futur proper destaca la publicació del tercer volum de la Història de l'Arqueològica així com la intenció de convocar un nou congrés en defensa del patrimoni cultural. «No sé si els resultats dels passats congressos són avui molt evidents, però alguns d'aquests treballs qualque dia s'hauran de tenir molt en compte», conclogué.
