El canibalisme era una activitat sistemàtica i ritual al Mèxic prehispànic i durant el Neolític gairebé en tot Europa, segons ha constatat un equip d'antropòlegs després de l'estudi de les marques que la seva pràctica deixava als ossos humans.

Així ho explica el director del Laboratori d'Antropologia Física de la Universitat de Granada, Miguel Botella, que ha efectuat aquesta investigació en col·laboració amb experts de la Universitat Autònoma de Mèxic i de l'Institut d'Antropologia mexicà.

Des de final del 3000 al 2500 abans de Crist, el canibalisme era comú en tota la conca mediterrània europea i a Finlàndia, i la carn dels morts era consumida després de bullir-la devers tres o quatre hores, «potser per assimilar les seves característiques», afirmà Botella.

Els ossos estudiats, amb marques de ganivets i de dents humanes i procedents d'homes, dones i infants, aparegueren amb material d'escombraries, mesclats amb restes dels animals que integraven la seva dieta, la qual cosa constata el canibalisme en el Neolític, especialment durant un període del qual a penes s'han trobat sepultures.

Només a Granada s'han trobat onze llocs on aquesta pràctica era «habitual», però també són nombrosos a la façana mediterrània de la resta d'Espanya i a Europa.

Quant a les cultures mesoamericanas, les més de 20.000 restes òssies analitzades per aquests experts han demostrat que el canibalisme era «sistemàtic» en tot Amèrica, la qual cosa «possiblement indica que l'hi dugueren els humans que passaren l'estret de Bering quan ocuparen el continent per primera vegada».

L'antropòleg va assenyalar que al Mèxic prehispànic, després dels sacrificis rituals en els quals s'oferien els cors de les vícties a les deïtats, la resta del cos es coïa amb blat de moro i era repartit entre tots els participants a l'acte «com en la comunió cristiana», o només entre determinats sacerdots. «Passava com en les actuals curses de braus, on tot segueix un ritual», manifestà Botella.