Científics espanyols, inclosos els codirectors del jaciment arqueològic d'Atapuerca (Burgos), han constatat a partir d'evidències dentals un nou escenari evolutiu per al gènere Homo, que impliquen que «l'Àsia ha tingut un paper més important que l'Àfrica en la colonització d'Europa»

Són les conclusions d'un estudi publicat en el darrer número de la PNAS, amb la participació del Centre Nacional d'Investigació en Evolució Humana (Burgos); l'Institut de Salut Carles III, a Madrid; la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i dues entitats estrangeres, una de Geòrgia i l'altra d'Itàlia. L'autora principal, María Martinón-Torres, explica que els resultats d'aquest estudi, «el més exhaustiu d'anatomia dental comparada de les espècies del gènere Homo», obliga a canviar «els esquemes previs», en els quals les poblacions d'homínids que es troben a Euràsia s'han interpretat fins ara com a resultat de migracions fora de l'Àfrica. A parer seu, els futurs estudis d'evolució humana hauran d'apuntar cap a l'Àsia, el continent «desconegut», on s'ha d'excavar més.

«Llocs com el subcontinent indi i la península Aràbiga poden contenir peces crucials per entendre la història dels nostres avantpassats», va afegir. El treball ha consistit en l'anàlisi «més completa» fins ara de dentició d'homínids de l'Àfrica i d'Euràsia, amb més de 5.000 peces d'un període que comprèn de fa 2'5 milions d'anys fins a l'actualitat. S'han observat importants diferències morfològiques entre les restes d'homínids trobades en ambdós continents relatives al Plistocè, la qual cosa indica que seguiren cursos evolutius independents.